Resultats de la cerca

El poble de Pontils és situat a la banda septentrional del terme, a la confluència del Gaià amb la riera de Biure, per la dreta, i el barranc de Sant Magí, per l’esquerra Aquest indret s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, del qual hom troba una primera menció documental el 1030 consta que aquest any Guillem de Santa Perpètua vengué als esposos Arnau Odó i Guilla el castell de Montclar, entre les afrontacions territorials del qual s’esmenta el “ kastro Pontilios ” El lloc i el castell foren senyorejats fins al segle XIII pels Alemany, cognomenats a voltes també…

El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…

Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi apareixen dos termes repoblats…

Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón…

Situació Sant Medir de Cartellà Vista aèria de l’antiga església romànica de Sant Medir, a l’origen monestir benedictí, amb el nou convent-monestir de monges cistercenques de Santa Maria de Cadins TAVISA L’església de Sant Medir és l’actual emplaçament de la comunitat de monges de Santa Maria de Cadins, situat a uns 2 km de Cartellà Mapa L38-12295 Situació 31TDG814530 JAA Història En aquest poble, vers l’any 820, tingué lloc la fundació del primitiu monestir d’Amer, sota l’advocació de “ Santi Hemeterii sanctique Genesii ” L’any 832, el seu abat Deodat es dirigí a Lluís el Piadós, i n’…

L’església d’Olvan formava part dels dominis de la baronia de la Portella des de la seva construcció fou parroquial del lloc, però l’actual edifici del segle XVIII no conserva cap testimoni de la primera obra romànica La primera notícia de l’església i del lloc és l’acta de consagració de l’església de Santa Maria l’any 899 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell dedicava l’església a santa Maria complint amb els precs del baró illustre del lloc, Froia, i dels habitants de la dita parròquia del castell d’Olvan Amb la consagració quedava definitivament organitzada la vida religiosa i consolidada…

Situació i presentació El Ter constitueix el límit meridional i part de l’oriental del terme al SE el riu separa Sant Jordi del municipi de Foixà, que pertany ja al Baix Empordà, al S separa el municipi del de Flaçà, i al SW del de Sant Joan de Mollet A l’W el límit amb Cervià de Ter passa pel pla de les Riberes i, més amunt, passa vora el molí d’Hugues i separa al NW el terme amb el de Viladasens El límit nord-oriental, a l’esquerra de la riera de Romanyà, separa el municipi del de Vilopriu, i a l’E del de Colomers, ambdós del Baix Empordà El terme és drenat, doncs, pel Ter, la riera de…

L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI i devia pertànyer al gran…

Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Barberà de la Conca Santa Maria de Barberà Sant Joan del castell de Barberà abans Sant Salvador Santa Maria d’Ollers Sant Pere d’Ambigats Blancafort Santa Magdalena de Blancafort Conesa Santa Maria de Conesa Sant Pere de Savella Santa Llúcia de Torlanda L’Espluga de Francolí Sant Miquel de l’Espluga de Francolí Forès Sant Miquel de Forès Llorac Sant Joan de Llorac Santa Fe de Rauric Santa Maria de la Cirera Sant Gil d’Albió Sant Jaume de Montargull Montblanc Santa Maria de Montblanc Sant Miquel Mare de Déu de la Serra…

Situació i presentació El terme municipal de Darnius, de 34,93 km 2 , s’estén pels estreps meridionals de la serra de l’Albera, a la conca de la Muga, i al sector que tanca per ponent la plana empordanesa El Llobregat d’Empordà forma límit per l’extrem de llevant el Ricardell el travessa de NW a SW i passa per la vora del poble, mentre que a migdia forma part del terme la vall baixa del riu d’Arnera, a la seva confluència amb la Muga En aquest lloc es construí el pantà de Boadella, dit així perquè la resclosa és en aquest municipi, tot i que la major part de l’embassament pertany…