Resultats de la cerca
Es mostren 410 resultats
cingles de Vilanova
Cingle dels municipis de Tavèrnoles i Vilanova de Sau (Osona).
cingles de la Morrera
Cingle del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera).
serra del Mont

Vista de la serra del Mont i del santuari de la Mare de Déu
Fernando Sanchez-Magrane (CC BY-NC-ND 2.0)
Serra
Muntanya prepirinenca de l’alta Garrotxa, formada per un bloc de calcàries eocèniques que formen part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda, en direcció NW-SE.
Pel coll de Joncanat 910 m alt, on neix un afluent de la riera de Manol i partió entre els municipis de Bassegoda i Beuda, el relleu assoleix el cim, el turó del Mont 1124 m, coronat pel santuari de la Mare de Déu del Mont Una pista planeja vers l’E coll de Sous, monestir de Sant Llorenç, turó del castell de Falgars, 978 m alt, i enllaça amb la carretera Figueres-Olot El relleu trencat, amb fenòmens càrstics abundosos, perd alçada ràpidament vers el NE bac de Falgars i el S cingle de Roca Pastora El bosc és d’alzines amb boixedes
Bor
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera.
És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia La parròquia és esmentada ja el 839 l’actual església de Sant Marcel és romànica s XI Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova o tuta de la fou de Bor , amb dos corredors practicables, oberta en les calcàries del Devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret
Enric Borràs i Oriol
Cinematografia
Actor.
Vida Considerat una de les màximes figures del teatre català del seu temps, i també del de parla castellana El seu germà Jaume també era actor Es casà en segones noces amb l'actriu Dolors Delhom A setze anys protagonitzà Les joies de la Roser , en què fou descobert per l’empresari i director escènic Antoni Tutau, que el feu debutar al teatre Tívoli el 1887 en el drama de Joan Palou i Coll, La campana de la Almudaina Obtingué el seu primer gran triomf amb el Rei i monjo d’Àngel Guimerà 1890, de qui estrenà el drama La festa del blat 1896 al costat d’Iscle Soler, el seu mestre Treballà en…
Estratègies de subsistència vistes a través de l'art rupestre
Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè…
cingles de Taravil
Cingle dels municipis de Capolat i Montmajor (Berguedà) i Navès (Solsonès).
cingles del Cerdà
Cingle dels municipis de Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona).
Coves dels Moros (Odèn)
Art romànic
Situació Un aspecte que ofereixen les coves J Bolòs Les anomenades “coves dels Moros” són situades al costat nord-occidental del llogaret de Canalda, a l’encinglerat vessant del puig Sobirà, conegut amb el nom de la roca de Canalda, a ponent de la riera de Canalda, en un terreny ple de coves, esplugues i avencs Mapa 292M781 Situació 31TCG748648 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morrunys fins a la font de coll de Jou, on cal trencar, a mà esquerra, per seguir la carretera del pont d’Espia a Sant Llorenç de Morunys Entre els punts quilomètrics 38 i 37 cal deixar l…
Torre de Perauba (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Torre circular bastida entre un penyal i una cinglera, una de les més ben conservades de la comarca ECSA - J Bolòs Torre situada en un vessant força abrupte d’una muntanya, sota d’un cingle, a la banda septentrional de la serra del Boumort, damunt del barranc de l’Infern Mapa 33-11252 Situació 31TCG428795 Cal seguir la pista que surt d’Hortoneda cap a l’est A uns 6 km, havent passat el coll de la Creu on cal anar cap a la dreta i havent deixat endarrere el barranc de l’Infern, cal deixar l’automòbil i seguir a peu una pista forestal que surt a mà dreta i que mena fins a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina