Resultats de la cerca

Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser…

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…

Vida Estudià dret a la Universitat de Barcelona i rebé la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Entre el 1950 i el 1954 s’establí a Munic, on estudià direcció d’orquestra amb H von Waltershause i composició amb Karl Amadeus Hartmann a la Musikhochschule de Munic El 1954 retornà a Barcelona, on realitzà alguns concerts com a director Establert a Colònia definitivament des del 1960, en aquesta ciutat collaborà a la Radiodifusió de la RFA Membre, entre el 1968 i el 1971, de l’Estudi de Música Electrònica de la Universitat d’Utrecht, pot ser considerat com una de les…

Es basa en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica, i permet la immediata audició dels sons després de l’enregistrament El principi de l’enregistrament magnètic fou demostrat per primera vegada el 1900 per l’enginyer danès Valdemar Poulsen, inventor d’un aparell anomenat telegràfon que enregistrava el so en un cable d’acer A partir de llavors, a Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA es desenvoluparen altres aparells similars Durant la Segona Guerra Mundial, un grup d’enginyers alemanys posaren a punt una màquina d’enregistrament de cinta…

Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels sons harmònics…

Entre els de funcionament continu, el més simple és el transportador de cinta, emprat per a petits angles d’elevació Els elevadors de catúfols, balancins, safates, etc, consisteixen en una cadena o cinta contínua muntada sobre uns tambors i que porta els recipients on és transportat el material Els sistemes elevadors intermitents muntacàrregues, skips , etc funcionen com a ascensors

Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic disc , el disc compacte , el fil magnètic ja en desús i la cinta magnètica Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics , i discs òptics Segons el…

Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J Sala…

Hom l’utilitza en aplicacions professionals per tal de compensar les possibles variacions en la durada dels sincronismes del senyal de vídeo degudes a dilatacions i deformacions de les cintes, fluctuacions mecàniques entre el capçal reproductor i la cinta, etc El seu principi de funcionament es basa en l’aplicació d’un retard variable al senyal d’entrada que compensi les desviacions temporals sofertes en el procés d’enregistrament i lectura de la cinta

Fou mestre de la seu de Tortosa des del 1692 i féu en part la capella de la Cinta En ésser bandejat el seu successor Roc Xambó 1710, esdevingué mestre de la seu el seu fill Pau Simó II , que féu la porta dita de l’Olivera, el paviment de jaspi de la capella de la Cinta i el campanar de la seu Xambó, en tornar 1718, es reintegrà al seu càrrec