Resultats de la cerca

S'estructurà al començament del segle XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarnes, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors El sotsveguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia

Hom no coneix detalls de la seva vida, altrament mitificada Entre les seves obres, culminació de la literatura sànscrita i de temàtica predominantment amorosa, es destaquen Meghaduta ‘El núvol missatger’, Malavikagmímitra Raghuramsa ‘La nissaga de Raghu’ i, sobretot, Abhijńasakuntala —coneguda pel nom de l’heroïna Sakúntala i traduïda al català per CA Jordana 1927 i BVallespinosa 1970— i el drama Vikramórvasi traducció catalana de Pere i Joan Coromines, 1970

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica

Net d’Albert de Quintana i Combis Molt amic de Pere Coromines, del qual fou passant, s’afilià a la UFNR i collaborà en El Poble Català El 1912 s’uní momentàniament al reformisme de Melquíades Álvarez Després fou diputat provincial per Girona el 1918 i el 1921, com a membre del Partit Republicà Català Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, per l’abril del 1931 fou governador civil de Girona i poc després diputat a corts

Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat

Són retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època Tenen una mitjana de quaranta planes impreses i un to no acadèmic, viu i anecdòtic Els millors són els que ha conegut molt directament d’altres, de valor desigual, es basen en una enquesta Hi ha escriptors, polítics, artistes, científics, personatges pintorescs o d’abast local, des de Xènius, Carner, Maillol i Fuster a Coromines, Blasco i Ibáñez, Nin o Coll i Rigau El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu

Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera i el mur de migjorn Un edifici, les modificacions del qual s’acusen manifestament F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Andreu s’alça als peus de les ruïnes del castell de Clarà al cim d’un serral que es dreça a la banda ponentina del terme, prop de la carretera de Manresa a Vic, des d’on és ben visible Long 2°04’49” - Lat 41°49’12” FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Moià i del castell de Clarà, al mateix lloc on s’aixecava el castell No passà de capella vinculada al castell primer i a un mas després El…

Aquesta església, situada a la caseria de Folquer, bé que documentada tardanament, podria tenir un origen molt antic La primera menció del lloc és de l’any 1010 1019, en què Folcario de Comedols és l’afrontació nord de les Coromines de Seix, donades a Sant Miquel de Montmagastre per a la seva dotació Sant Gili de Folquer depengué de Sant Pere d’Àger —segurament abans del segle XVII a través del priorat de Montmagastre—, però aquesta subjecció no consta explícitament fins al llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58

Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von…