Resultats de la cerca

Les avellanes de conreu, fresques, seques o torrades, tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farines, gelats, torrons, xocolates, etc són també consumides, com a fruita seca, directament Atès llur elevat contingut lipídic, hom n'extreu oli, sobretot en èpoques d’escassetat, tant per al consum humà com per a fabricar sabons, cosmètics, etc L’explotació de l’avellana conreada té, als Països Catalans, i especialment al Camp de Tarragona, una tradició de sis-cents anys com a mínim A les ordinacions dels corredors de la llotja de Barcelona del 1271, ja és posada una comissió al…

Vista aèria de l’extensa plana de la comarca del Baix Camp © Arxiu Fototecacat Cap de comarca, Reus És una de les tres comarques en què és dividit el Camp de Tarragona La part planera és de sedimentació quaternària, semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists paleozoics, els quals sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics Aquests darrers són en contacte amb el quaternari de la plana als voltants del…

El cercle de la Seu Vella de Lleida L’obra de la Seu Vella de Lleida representa l’inici i la màxima expressió d’una forma original d’entendre l’arquitectura, en la qual es combinen les noves formes i tècniques constructives basades en l’ús de les voltes de creueria, els pilars compostos i l’obertura de grans finestrals, i les velles concepcions arquitectòniques que es resisteixen a desaparèixer Així es genera una forma original d’arquitectura i d’ornamentació, que s’estén per les terres de ponent i constitueix l’última expressió creativa de l’arquitectura romànica catalana al segle XIII La…

Situació i presentació El terme de Mont-roig del Camp, un dels més extensos del Baix Camp, s’estén entre la riera de Riudecanyes i el riu de Llastres i entre les serres de Colldejou i Llaberia i la mar, que forma 8 km de costa plana i arenosa que ha facilitat l’auge turístic dels darrers decennis del segle XX La façana marítima, d’orientació NE-SW, s’inicia a la punta de Riudecanyes i continua per la punta de la Pixerota, la platja de Rifà, la punta de Porquerola, la platja dels Penyals i la punta dels Penyals o dels Espenyals, on comença un sector rocallós i s’obre Cala Bot finalment l’…

Situació i presentació És envoltat pels municipis de Duesaigües SW i W, Riudecanyes S, Botarell SE i E, les Borges del Camp de forma puntual, a l’E i Alforja N El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver 831 m, de Puig Marí 660 m, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella 527 m, ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles L’altitud del terme oscilla entre els 200 i els 800 m El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riuclub i les Costes Sembla…

Situació i presentació És envoltat pels de l’Argentera SW, Riudecanyes SE, Riudecols NE, Alforja N i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat W El coll de la Teixeta 546 m —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí 660 m, màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols És drenat…

Fructuós o Fruitós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix la durada de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona, juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259 Himeri a 385-v 390 Sembla que va ser nomenat arquebisbe durant el pontificat del papa Damas i va tenir una llarga prelatura, fins cap al 390 El 385, en resposta a una lletra seva amb catorze preguntes sobre qüestions eclesiàstiques dirigida al papa Damas, va rebre una llarga carta del seu successor, el papa Sirici que és la primera decretal pontifícia conservada,…

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis * , en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis, però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Situació Vista aèria de l'antic cenobi de Sant Genís de Rocafort, on es veu el joc interior dels arcs que sostenien la desapareguda coberta ECSA - J Todó L’església és situada al cim d’una roca sobre el cementin de Martorell i l’autopista de Barcelona a Vilafranca, no gaire lluny del peatge de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Per arribar-hi cal deixar el cotxe al quilòmetre 1 de la carretera de Martorell a Gelida i enfilar pel dret un camí de muntanya que puja en direcció a migdia MPP Història El monestir de Sant Genís de Rocafort va ser fundat pels senyors de Castellví de Rosanes…