Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
Castell de Censà
Art romànic
Situació Minses restes de mur i indicis d’un vall o fossat d’aquest històric castell J Castellví El seti d’aquest castell, esdevingut un pur jaciment arqueològic, s’ha de cercar en un promontori de la zona alta del poble de Censà, prop de l’església parroquial El castell es localitza en la propietat núm B-282 del cadastre, en el lloc anomenat “lo Castell” Des d’aquest indret es gaudeix d’una bona vista vers el S, en direcció a Oleta, i vers el N, cap al coll de Censà, antic pas que condueix a la comarca del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 11” N - Long 2° 10’ 25” E Censà, limítrof…
núvol

Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els més foscs corresponen a…
El massís del Maigmó
L’erosió dels materials més tous posa de manifest belles coloracions a la vall del riu de Montnegre Ernest Costa El massís del Maigmó 16, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Maigmó està format per un conjunt de serres situades entre les comarques de l’Alcoià, al nord l’Alacantí, al sud-est, i les Valls del Vinalopó, a l’oest Els cims més notables són el Maigmó 1296 m, el Despenyador 1260 m, el Carrascalet 1243 m, les Xemeneies 1249 m i el Maigmonet 1182 m Tots ells tenen vessants abruptes, sobretot cap al sud El conjunt d’aquestes serres té una extensió…
noblesa
Història
Sociologia
A l’Antic Règim, estrat social, el més alt de la societat, els membres del qual gaudien de certs privilegis.
Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa , perquè els membres de l’una i de l’altra estaven units pel fet de posseir els privilegis militars i d’…
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal…
El funcionament ecològic de la taigà
El paper fonamental de l’estrat arbori L’estrat arbori té un paper fonamental als ecosistemes de la taigà de fet, la biomassa que representa supera amb escreix la de totes les altres plantes i animals junts Sota les seves capçades, les coníferes creen un medi molt especial, caracteritzat per l’ombra intensa, la humitat elevada, una menor expressió de les fluctuacions tèrmiques i un afebliment del vent Aquest medi es diferencia marcadament dels espais oberts sense cobricel arbori La preeminència i el diacronisme dels arbres L’ambient específic del bosc no és favorable per a la vida de totes…
La flora i el poblament vegetal de les selves temperades
L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades…
fractoestrat
Meteorologia
Estrat esfilagarsat que canvia de forma molt ràpidament; té molt poca potència vertical i sol ésser molt transparent i poc compacte.
Acompanya normalment els nimboestrats quan comença la pluja en passar el front càlid d’una borrasca
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina