Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…

Corpus Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F -P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , CSIC-Instituto Diego Velázquez, Madrid, 1947 Ars Hispaniae , Plus Ultra, Madrid Art de Catalunya-Ars Cataloniae , collecció, Edicions L’isard, 16 vol, Barcelona Barral i Altet, X dir Historia del arte de España , Barcelona, 1996 Barral i Altet, X dir Dictionnaire critique d’iconographie occidentale , Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2002 Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya , Barcelona, 1990 Catálogo de edificios y monumentos de interés…

Bibliografia general, segles XIX i XX Alcolea Gil, S «La Renaixença i els seus reflexos en l’art català», a La Renaixença , Barcelona, 1986 Alcolea Gil, S Alcolea Blanch, S Escultura Catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al Realisme catàleg d’exposició, Barcelona, 1989 Alcoy, R El cementiri de Lloret de Mar Indagacions sobre un conjunt modernista , Lloret de Mar, 1990 Alfonso, L «El Arte en Barcelona La escultura», a La Ilustración española y americana , suplement al núm XLVII, Madrid, 22-XII-1886, pàg379 suplement al núm VI, Madrid, 11-1887, pàg118-119 Altés i Aguiló, F X L’Església…

Situació i presentació El municipi de Sant Guim de Freixenet, de 25,1 km 2 , és a l’Alta Segarra Limita amb els municipis anoiencs de Pujalt al NE, Veciana i Copons a l’E, amb l’enclavament de Santa Maria del Camí del municipi de Veciana, al SE, amb Argençola i Montmaneu al S, i ja a la Segarra, amb Ribera d’Ondara a l’W i amb Estaràs al NW El territori és divisori d’aigües entre l’Ebre i el Llobregat s’estén pels planells que hi ha entre la vall del riu d’Ondara i la del Sió, amb un xic de pendent que comença vers el SE a Vilaltes, on hi ha el punt més elevat el Tossal Magre 769 m A migdia d…

Situació L'església de Sant Climent, vista des de la banda de migdia i des del costat nord-est, amb l’imposant campanar de base atalussada en primer terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Climent, envoltada pel cementiri vell, és situada al peu de la carretera d’Isona, just on s’acaben les darreres cases del poble Aquesta església roman sempre oberta FJM-AMB Mapa 34-11253 Situació 31TCG606704 Història La vila de Nargó, denominació amb què apareix a la documentació fins al segles XV-XVI l’actual poble de Coll de Nargó, és esmentada l’any 1016, però el seu terme té un esment…

Situació Façana del palau senyorial dels Ardèvol, reconstruïda a partir del 1955 amb els carreus de l’antic edifici i al mateix indret on fou erigit ECSA-J Bolòs Actualment la façana d’aquest palau es conserva reconstruïda al carrer del Carme de la vila de Tàrrega Fins el present segle, aquesta façana era situada en un edifici construït en aquest mateix carrer i indret —en època medieval anomenat d’en Falcó—, al costat de la capella del Corpus Christi JEM Mapa 33-15 389 Situació 31TCG452125 Història La construcció d’aquest singular edifici del romànic civil català és deguda a la família dels…

La inèrcia d’una tradició classicista prolonga aquesta tendència al llarg del segle XVII, període mal anomenat Barroc A una manera temperada, el sis-cents aportà un cert tarannà barroc, palès en portades i en detalls accessoris És el que anomenem decorativisme marginal, ja que per a nosaltres el Barroc arquitectònic és més un concepte nou –espai dinamitzat–, que una decoració puntual La cultura artística continuarà en mans de les nissagues familiars i dels tracistes eclesiàstics Ambdós s’inseriran en major o menor intensitat en una tradició teòrica i de models fent seves les grans propostes…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Vila-rodona per on passa l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i Madrid i el Pla de Santa Maria, a l’W amb el de Valls i al S amb els de Puigpelat i Bràfim S’estén al mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció W-E per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s’estén el poble, únic nucli urbà del municipi La població i l’economia Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d’on es desprèn que no resultà afectat per les pestes…

Hom pot trobar, ja entre els grecs i a partir del segle IV aC, biografies d’artistes Duris de Samos, tractats tècnics Antígon de Carist i Xenòcrates de Sició i guies de viatge Pausànies A l’edat mitjana abunden sobretot els tractats tècnics, com el tan celebrat del monjo Teòfil segle XII Tenen una particular importància, al segle XIV, el Libro dell’arte de C Cennini, i al segle següent altres escrits de diversos autors L Ghiberti, LB Alberti, P della Francesca i F Luca Pacioli A la primera meitat del segle XVI, així mateix, hom troba els cèlebres manuals d’A Dürer, i freqüents polèmiques…

Vida i obra Fou secretari de la Junta de Museus de Terrassa i del Patronat Municipal de la Biblioteca Museu Soler i Palet, a través del qual continuà l’obra de Josep Soler i Palet L’any 1932, el Patronat Soler i Palet li donà facultats per a iniciar les gestions per a la creació de l’Arxiu Històric de Terrassa conegut, des del 1982, com a Arxiu Històric Comarcal de Terrassa S’introduí en el món de la història a través del Centre Excursionista de Terrassa, una de les associacions civils amb més voluntat de recerca en els camps de la història, l’art i les ciències naturals i que s’emmarcà dins…