Resultats de la cerca

Inclou el nucli primitiu de la ciutat, dins el perímetre de la muralla romana al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals A més del palau episcopal, hi ha els edificis de les principals institucions de govern Palau Reial Major , amb la capella de Santa Àgata Casa de la Ciutat de Barcelona , palau de la Generalitat de Catalunya , palau del lloctinent, i hi havia hagut el castell del veguer i laTaula de Canvi Hi era també emplaçat el call i diverses cases gremials S'hi…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Procusa Madrid, Laponia Films Elías Querejeta, Donostia, Domiziana Internazionale Cinematografica Roma, David Film Roma ARGUMENT JGrau, Eusebi Ferrer GUIÓ JGrau, EFerrer, Claudio Barbati, Fernando Morandi FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miguel Narros, Josep Maria Grau, Vittorio Rossi MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea INTERPRETACIÓ Umberto Orsini Miguel, Marisa Solinas Alicia, Francisco Rabal Bernardo, María Jesús Cuadra Inés, Lydia Alfonsi Carmen, Tanya Lopert Silvia, Rosalba Neri Rosa, Gian María…

Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Inicialment la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Més tard, al segle XIV, la lauda…

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…

Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808,…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la basílica de la…

Vida Entre el 1575 i el 1579 fou escolà de cant a Sant Pere de Roma, llavors sota la direcció de Palestrina, i també serví com a organista a diverses esglésies romanes Del 1600 al 1603 fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà El 1616 s’ordenà de sacerdot Ocupà llocs d’organista i mestre de capella a diverses ciutats italianes i tornà de nou a Roma com a mestre de capella de Santa Maria dei Monti 1613-20 Cap al final de la seva vida esdevingué mestre de capella de la cort de Segimon III de Polònia, a Cracòvia Durant la primera etapa romana entrà en contacte amb l’Oratori de Felip …

Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya 1705 —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa 1707 Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de Felip V,…

Llicenciat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra 2009, els anys 2009-13 residí a Lisboa, on contribuí a crear el Casal Català i l’associació Catalunyapresenta Collabora en diversos mitjans de comunicació, especialment al diari Baleares i al Diari de Balears Com a escriptor, ha conreat sobretot el gènere negre El botxí de la ciutat de Mallorca 2000, Cartes que no lliguen 2005, Jo no t’espere 2008, Mateu el president 2009, La mar no sempre tapa 2011, premi Vila de Lloseta,  El país dels crepuscles 2013,  Les mans del drac  2014,  On mai no creix l’herba  2015,  L’imperi dels lleons  …

Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona, estudià amb J Font i Buyé i amb Lluís Millet El 1897 ingressà a l’Orfeó Català com a cantaire el 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector El 1941, a la mort de Lluís Millet, el succeí com a director Fou fundador i director de l’Associació d’Amics de la Música i de la seva orquestra Donà nombroses primeres audicions d’obres de R Strauss, de Bartók i de Mahler Fou mestre de capella auxiliar de l’església de Sant Felip Neri de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, i presidí la secció barcelonina de la…