Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Santa Coloma de Montmagastre (Peralta i Calassanç)
Art romànic
L’església de Santa in Mamecastri fou lliurada l’any 1103 pel bisbe Ponç de Roda al monestir de Santa Maria d’Alaó com a dot de l’església de Bartomeu de Calassanç, juntament amb els drets que tenia o que pogués tenir a les esglésies de Montmagastre A l’indret on s’assentava s’ha conservat una ermita dedicada a les santes Justa i Rufina
Guillem Ramon de Montcada i de Peralta
Història
Tercer comte d’Agosta i de Nucaria —que tingué (1383) per la seva muller—.
Fill de Mateu de Montcada i Sclafani Del partit català, a la mort de Frederic III de Sicília 1377, davant la crisi plantejada, raptà la reina Maria de Sicília i la dugué al seu castell d’Agosta després l’encomanà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III de Catalunya-Aragó 1380 Gestionà a Catalunya 1380 el matrimoni de la reina amb Martí el Jove, fill de l’infant Martí, i fou recompensat per aquest amb les senyories de Piera, Caldes de Montbui, Granollers i Sant Vicenç dels Horts i la baronia de Cervelló les vengué, però, al comte Pere I d’Urgell, i amb els diners obtinguts es dedicà a…
Gaspar Ibáñez de Segovia Peralta y Mendoza
Historiografia catalana
Historiador castellà, marquès d’Agrópoli i de Mondéjar.
El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins al començament…
Sant Bartomeu del castell de Calassanç (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Aspecte del costat sud-est amb l’absis restaurat fa pocs anys ECSA - JA Adell La capella de Sant Bartomeu de Calassanç s’emplaça a l’extrem de ponent de la penya del castell, mirant a tramuntana Mapa 31-12 288 Situació 31TBG826557 Per a anar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història Una vegada conquerit definitivament el castell de Calassanç l’any 1102, el bisbe Ponç de Roda-Barbastre procedí a consagrar la nova església del castell, tal vegada una antiga mesquita, i ho féu en honor de sant Salvador i de sant Bartomeu el 24 d’agost de 1103 tot…
Ferran d’Aragó Montcada-Luna-Peralta i de Montcada
Història
Polític.
Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens, que li aportà…
Castell de Montmagastre o de la Móra (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Aspecte de conjunt de les ruïnes de la fortalesa, amb la gran torrassa, possiblement del segle XIV, que corona el recinte superior ECSA - J Bolòs Fortalesa estratègicament situada dalt d’un tossal, que va tenir un paper molt destacat en la defensa del districte musulmà de Lleida enfront dels comtes de Ribagorça ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un elevat tossal, defensat pels cingles naturals i des d’on hi ha una panoràmica molt bona sobre gran part del sector septentrional de la comarca Mapa 31-13 326 Situació 31TBG852502 A 2 km al sud de Peralta de la Sal, per la…
Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda
Tomba de Lluís Guillem de Montcada-Aragó-Luna-Peralta i de la Cerda , duc de Montalto
© Fototeca.cat
Història
Duc de Montalto i de Bivona, cinquè príncep de Paternò, gran d’Espanya.
Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València
Joan de Peralta, abat de Montserrat i bisbe de Vic (1491-1494)
L’any 1491, per ordre del rei Ferran II i actuant en nom seu l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, lloctinent general, i en presència de l’escrivà major Antoni Lombard, foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Peralta Barcelona – 1505, abat de Montserrat bisbe de Vic diputat militar Miquel Joan Gralla, cavaller de Lleida diputat reial Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran Albanell, canonge i vicari de la seu de Girona oïdor militar Guillem d’Oms i de Santapau, senyor de Santa Pau no jurà el càrrec oïdor reial Llorenç de…
Calassanç
Castell de Calassanç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera).
És aturonat al voltant de l’antic castell de Calassanç Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins el 1098, amb l’ajuda de Pere I, rei d’Aragó i comte de Ribagorça L’antiga església del castell Sant Bartomeu fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII A migdia hi ha el santuari de la Gansa El parlar de Calassanç, localment anomenat ribagorçà , presenta caràcters de…
baronia d’Alcamo
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1340, a Ramon de Peralta, comte de Caltabellotta.
En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina