Resultats de la cerca

Situat al costat de l’estany de la Pleta de Broate, al vessant occidental del massís de la pica d’Estats, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a una altitud de 2218 m És un refugi metàllic d’emergència que fou installat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC i inaugurat el 25 de setembre de 1988 Té capacitat per a divuit persones

Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa

Fou fundada l’estiu del 1981 Els seus associats han realitzat ascensions als cims més importants del Pirineu, descensos a barrancs, escalada i esquí alpí Des del 1988 organitza una Caminada Popular de Montserrat La temporada 1989-90 inaugurà una escola d’escalada a Subirats Excursionistes del grup han realitzat ascensions a les serralades dels Andes, al Mount Cook, al Kilimanjaro, a les Rocalloses i a l’Himàlaia

Cachou, un os mascle del Pirineu, és trobat mort en un bosc prop de Lés Vall d’Aran Oficialment, la causa de la mort és la baralla amb un altre os i la caiguda per un barranc Tanmateix, entitats ecologistes sospiten d’un enverinament El 12 de maig la jutgessa declara el cas sota secret de sumari i paralitza l’accés als informes de la necròpsia sollicitats per les entitats

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…

Sembla que es trobava prop de l’actual llogaret de Los Molinos Sobrarb, al lloc dit al segle XI castrum Sancti Martini L’abat Victorià, durant la segona part del segle VI, feu d’aquest monestir un focus d’espiritualitat, i creà diversos monestirs a ambdues parts del Pirineu Les notícies d’Assan es perden al segle VII Prop d’aquest monestir fou creada al segle XI l’abadia benedictina de Sant Victorià d’Assan

És situada al peu del Pirineu occidental, a les vores del Gave de Pau S'ha convertit en un centre de pelegrinatge marià internacional d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la cova dita de Masabièla Admesa per les autoritats eclesiàstiques la realitat de les aparicions, el 1907 en fou estesa la festa, fixada l’11 de febrer, a tota l’Església Catòlica

El seu territori, a les valls del Pirineu aragonès, era centrat entorn de Iaca Jaca Hom suposa que el límit meridional podia haver estat la Sierra de la Peña Podrien haver estat emparentats amb els aquitans de l’altra banda dels Pirineus Els jacetans encunyaren moneda ibèrica amb el nom de Iaca En alguns casos, per confusió entre la i i la l , els lacetans , de la Catalunya central, han estat citats com a jacetans

Neix al Pirineu navarrès el curs alt és anomenat Bastanzubi, i Baztan fins a Doneztebe Flueix en direcció S-N fins a Uranzu Irun, i desguassa a la mar Cantàbrica Des d’Endarlaza fins a la desembocadura el riu serveix de frontera entre l’Estat espanyol i l’Estat francès El seu règim és pluvial El Bidasoa és aprofitat per a moure centrals hidroelèctriques i és travessat per ponts internacionals de carretera i de ferrocarril

Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència