Resultats de la cerca

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…

Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…

El 22 de juliol de l’any 1524, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez 1488 – Tarragona 1532, abat de Santa Maria de Solsona diputat militar Bernat de Mont-rodon, cavaller diputat reial Francesc Sebastià de Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dionís de Carcassona, canonge de Lleida diputat reial Galceran Ferrer, donzell diputat reial Bernat Vilana El diputat eclesiàstic Lluís de Cardona i Enríquez fou un dels personatges més influents de la seva època Ostentà els càrrecs d’abat de Santa Maria de Solsona…

Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i SantPerePescador…

La boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus és un ocell escàs als Països Catalans, que podem veure en petit nombre als aiguamolls, durant les migracions Marcella Chinchilla La boscarla dels joncs és un ocell escàs que es presenta regularment a les zones humides dels Països Catalans durant els viatges d’anada i tornada entre els seus quarters d’hivernada africans i les seves àrees de cria, situades al centre i el N d’Europa A la Catalunya Nord és considerada una espècie molt escassa en canvi, a la resta del Principat i al País Valencià és més regular i freqüent, així com a Mallorca i…

Situació Un pany de mur de la Força de Torroella de Fluvià F Tur Torroella de Fluvià és un poble situat en un terreny planer, format per tres veïnats separats uns centenars de metres Un d’ells, anomenat la Força, havia estat clos per unes muralles L’altre, anomenat la Vila, situat a llevant de la Força, es creà al voltant de l’església romànica El tercer, que és a ponent de la Força, rep el nom de carrer del Clot dels Burros i és d’època moderna Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 Per anar a Torroella de Fluvià hom pot seguir la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou…

Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…

En el món anglosaxó és conegut com windsurf Hi ha diferents classes de surf de vela segons les característiques de la planxa Les que tenen recorreguts de competició similars als de la vela lleugera són classe olímpica, escollida per la Federació Internacional de Vela ISAF per a participar en els Jocs Olímpics i que actualment és la RSX, fórmula windsurfing, que utilitza planxes més petites per a assolir velocitats elevades raceboard, que engloba totes les planxes de vela amb orsa i techno 293, escollida a escala internacional per a competicions de nivell infantil i juvenil D’altra banda,…

La valona Tringa glareola s’assembla força a la xivita, però és una mica més petita tota ella i té les potes groguenques i no verdes té també un mantell fosc amb taques clares i un pit i un abdomen blanquinosos, com mostra aquest exemplar del delta del Llobregat Ramon Torres La valona és un ocell que hom pot observar sovint durant les èpoques de pas per tot el territori, mentre que a l’hivern és accidental Durant la migració primaveral, la valona no és un ocell gaire abundant i els grups són poc nombrosos llevat d’alguna observació excepcional, com per exemple de 100 a 120 ocells del 14 al…