Resultats de la cerca

El 1978 s’inicià en el teatre professional i fundà, juntament amb Pep Bou, la companyia de teatre infantil Pa de ral El 1979 s’incorporà a Els Joglars per a l’espectacle L’Odissea El 1983 estrenà La tigressa i altres històries , de DFo i FRame, monòleg que, representat al llarg de gairebé vint anys, suposà la seva consolidació com a intèrpret solista, que Shylock , de GArmstrong 2000, pel qual rebé l’any 20001 el Premi Ciutat de Barcelona d’arts escèniques, ha acabat de consagrar Ha participat en altres muntatges, com ara Fiestaristófanes , amb direcció de SDoufexis 1985, Carícies , de…

Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946 guanyà el premi…

Vida i obra El seu nom de religió fou Amat de Crist Fou membre d’una adinerada família d’ideari carlista, gràcies a la qual pogué publicar gran part dels llibres que escriví El 1888, quan tenia setze anys, començà a estudiar al Seminari diocesà i tres anys més tard professà l’orde franciscà, però per motius de salut el bisbat l’autoritzà a viure al seu poble a poc de fer els trenta-cinc anys Durant aquest període publicà Los católicos españoles 1902, Enciclopedia de la Eucaristía 1905-06, extensa obra de set volums, a la qual afegí un compendi, i Acción católico-social de la mujer 1909 Una…

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Estudià a Sigüenza i a Madrid Es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres El 1889 entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris i treballà a la Biblioteca Nacional i als arxius d’Indias i de Simancas El 1905 guanyà per oposició la càtedra d’història antiga i medieval de la Universitat de Saragossa i morí quan preparava el discurs d’entrada a l’Acadèmia de la Història És autor de molts treballs sobre història d’Amèrica, cosa que li féu guanyar fama d’americanista en tota l’Amèrica Llatina, i també féu molts estudis sobre personatges i temes de la història de la literatura hispànica, de…

Doctor en medicina, exercí de cirurgià Presidí l’Institut Mèdic Valencià 1881-83, l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València 1887-89 i 1891-93 i l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1872-74 Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer 1883, en què aportava noves dades sobre l’autor de l' Espill , Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega 1889 i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva 1889 Deixà incompleta una versió en vers castellà de l' Espill

Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguion Professor de llatí a l’Institut-Escola 1931-33 i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera fins el 1936, després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona 1939 i a Lleida des del curs 1939-40 Ingressà al Cos Facultatiu d’…

Fou alcalde major de Balaguer Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono 1787, Descripción topográfica de la Albufera 1788, Discurso político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España 1783, entre altres obres

Participà en la lluita per la independència i derrotà els reialistes a Talcahuano 1820 Es revoltà contra O'Higgins 1822, el qual obligà a dimitir, i es féu nomenar dictador 1823 promulgà una nova constitució 1823, suprimida un any després, i decretà la llibertat de premsa, l’abolició de l’esclavitud i la desamortització dels béns eclesiàstics Durant la guerra civil 1829-30 dirigí les forces liberals, derrotades a Lircay 1830 per les del general Joaquín Prieto

El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948