Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
Poblat de Tragó (Cabó)
Art romànic
Situació Vista parcial del gran claper de pedres que és avui dia el que fou l’antic poble de Tragó ECSA - V Roca A l’extrem del serrat de Tragó, a la muntanya d’Ares, a la serra de Prada, a 1 700 m d’altitud, hi ha uns munts de pedres que són les restes del poble de Tragó Mapa 34-11253 Situació 31TCG568820 Per arribar-hi cal agafar a Organyà la carretera de la Seu A 3 km, a mà esquerra, trobem una pista forestal que puja a la muntanya d’Ares Al cap d’11 km, en una cruïlla de pistes, agafarem la de la dreta, que es dirigeix a ponent per una ampia serralada Quan la pista comença a baixar,…
Banda Municipal de Barcelona
Música
Formació musical fundada el 1886, constituïda per un conjunt d’instruments de vent, de percussió i de corda, que representa oficialment l’Ajuntament de Barcelona en la triple comesa de protocol, educació musical i activitat concertística.
Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…
Lluís Marquina i Pichot
Cinematografia
Director, guionista, productor i tècnic de so.
Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936, basat en l’obra…
astronauta

Tripulació del STS-126
Nasa
Astronàutica
Persona que tripula una astronau.
El terme cosmonauta , encunyat a l’URSS, és emprat a Occident per a designar els astronautes soviètics o dels països de la seva influència Patologies associades La manca de gravetat és el problema principal a què són exposats els astronautes Gràcies a les llargues estades a l’espai, els darrers anys, d’astronautes dels països de l’antiga URSS a bord de l’estació Mir, hom ha pogut conèixer millor els efectes de les condicions de microgravetat en l’organisme humà En primer lloc, afecta el sentit de l’equilibri, per la inexistència dels conceptes d’amunt i avall ni els òrgans visuals ni els…
Torre de Montan de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Torre de planta circular, de carreus ben treballats, que corona la part alta d’un turó proper a la població ECSA – A Villaró Es troba al nucli més meridional dels que componen el poble de Muntan Les seves restes són just damunt l’espadat que dóna al riu de Lavansa, al cim del turó que hi ha damunt l’última casa del barri Mapa 34–11253 Situació 31TCG669768 L’itinerari per arribar a Montan és el mateix descrit en la monografia dedicada al castell de Montan AVB Història Poques són les notícies històriques sobre el castell i el terme de Montan, poble que és un dels consignats en l’acta…
Antoni Aparisi i Guijarro
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista i escriptor.
Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión dinástica 1869 i…
La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació
Folklore
S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència, el repte ha estat escollir amb seny quines activitats es podien fer amb seguretat, i de quina manera plantejar-les per no assumir…
Santanyí
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…
Louis Aragon
Literatura francesa
Escriptor francès.
Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…
diner
Diner mallorquí de Jaume II de Mallorca
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat monetària inferior del sistema carolingi, utilitzada arreu d’Europa durant l’edat mitjana i un període de l’edat moderna, que prengué el nom del denari romà.
El diner tingué com a múltiples el sou 12 diners i la lliura 240 diners que, en general, no foren monedes efectives, sinó unitats de compte Després de la desmembració carolíngia el diner perdé, arreu, contingut d’argent i hom encunyà diners de billó amb proporcions més i més petites d’argent Si al segle X el contingut d’argent oscilla entre el 60 i el 80%, al segle XII decau fins al 16% Més endavant el diner perdé encara més llei fins a arribar a ésser de coure pur A Catalunya encunyà argent Carlemany fou la primera encunyació peninsular cristiana després de la invasió alarb baté diners a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina