Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Ermitatge de la font de l’Ermedàs (Viladamat)
Art romànic
Situació Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII Mapa 296M781 Situació 31TEG043635 MDPC-JBH-BBG-ECV Edificis Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803 * interpretava que era originat pel fet d’…
Sant Pere de Torredembarra
Art romànic
L’origen medieval de Torredembarra s’aprecia en l’agregat de Clarà, un petit nucli poblacional que s’alça en un pujol prop de la vila Per a entendre bé la seva gènesi cal fer referència a una escriptura de l’any 1057, per la qual els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis cediren en favor de Guitard, Prolionisc i Ollomar la quadra de Clarà, amb l’obligació de bastir-hi una torre i una fortalesa a la part més baixa del terme En aquesta concessió es feia la diferència entre una part cedida en alou i una altra en feu Aquesta darrera part, la més rica agrícolament, hauria donat lloc a…
Santa Maria del Viver (Argentona)
Art romànic
Situació Un altre aspecte de la capçalera I Felipe Un aspecte de la capçalera, on es veu el desplegament dels seus absis I Felipe Capella situada al SE de la vila d’Argentona, dins la finca anomenada la Baronia de Viver, que es troba centrada en el gran casal de la família Romeu, barons de Viver a partir del 1901 Mapa L37-15393 Situació 31TDF505996 L’entrada a la finca és al quilòmetre 5,6 de la carretera d’Argentona Aquesta es troba vallada i els masovers en guarden la clau, que no deixen sense un permís de la baronessa En realitat només s’obre al públic el segon diumenge de setembre de cada…
Les cases de Barcelona
Art gòtic
L’arquitectura civil gòtica a Barcelona té unes característiques, quant als materials constructius i al projecte arquitectònic, que la identifiquen amb el panorama de l’arquitectura baixmedieval catalana i fins i tot continental Aquest fet s’origina, en part, per la proximitat de les pedreres de Montjuïc, però bàsicament per la tradició constructiva que, com a conseqüència, s’esdevé de l’ús sistemàtic de carreus en qualsevol tipus de construcció Altres materials del moment són el morter argilós de calç, probablement una de les principals aportacions d’aquesta arquitectura històrica la tàpia,…
art siríac
Art
Art desenvolupat a la regió històrica de Síria.
Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha…
Tessàlia
Divisió administrativa
Regió de Grècia que comprèn els actuals nomoí de Làrissa, Tríkala, Karditsa i Magnèsia.
La capital és Làrissa Situada al damunt de la Grècia Central, és gairebé totalment encerclada de muntanyes la serralada del Pindos a l’W i l’Olimp al N Té planes fèrtils les de Làrissa i Tríkala, i les comunicacions entre les diverses contrades són efectuades per mitjà de passos, el més important dels quals, el Mètsovon, s’obre camí a través del Pindos i la vall del Tempe El Peneu és el riu més important de la regió, que, climàticament, és pobra en precipitacions, la qual cosa determina els conreus cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics A l’E de Farsalos hi ha mines de cromit…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
Castell de Sant Sadurní (Gallifa)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell, integrades per una muralla, són situades en un pla molt inclinat al vessant sud-oest del puig de Sant Sadurní de Gallifa, el mateix on es dreça l’ermita que li dona el nom És entre els 880 i 900 m d’altitud aproximada Mapa L36-14363 Situació 31TDG268172 Per tal d’arribar a l’indret on hi ha les muralles cal situar-se al coll de Sant Sadurní vegeu l’itinerari de Sant Sadurní A uns 30 m abans d’arribar al coll, pel camí carreter de Sobregrau, neix un camí a la dreta, que després d’iniciar-se agafa la direcció de migdia i va planejant Unes 300 passes separen…
Sant Bartomeu (Bescanó)
Art romànic
Situació Absis circular ultrapassat, que encapçala l’església F Tur L’església de Sant Bartomeu és al costat del mas de Can Pol de Baix, situat a uns 300 m de la cruïlla de la carretera de Girona a Anglès, la qual porta a l’Estanyol Mapa L38-13333 Situació 31TDG729453 Història L’única notícia que hem pogut recollir d’aquesta església apareix en un document del 26 de febrer de 1118, segons el qual Ledgarda, muller de Miró Bonfill d’Estanyol, donà a la canònica de la seu de Girona una condomina dita de Sant Bartomeu, juntament amb una església que hi havia edificada i que era situada dins el…
banyeta
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides, tija finament pubescent, de 20 a 30 cm, i flors d’un color blau viu amb un esperó llarg i alçat, agrupades en raïms curts.
Viu sobretot entre cereals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina