Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
colada
Tecnologia
Operació d’abocar dins un motlle un metall fos.
Segons la manera d’efectuar aquesta operació la colada pot ésser contínua , en què el metall fos cau contínuament en una filera refrigerada, en surt en forma de barra, tub, etc, i és tallada automàticament a la llargada desitjada per gravetat , que consisteix a abocar dins l’embut de fosa el metall fos, que pel seu propi pes passa pel canal de colada fins a emplenar el motlle, bé que presenta l’inconvenient de formar bombolles i bufats ascendent , en què el metall fos entra en el motlle per la part inferior i evita, així, la formació de bufats centrífuga , en la qual el motlle metàllic on s’…
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
dopatge
Electrònica i informàtica
Addició de petites quantitats d’impureses mitjançant diversos procediments a un semiconductor intrínsec a fi de modificar-ne les propietats, convertint-lo, així, en extrínsec.
Si el dopatge és fet amb donadors , el semiconductor obtingut és del tipus n , mentre que si és fet amb acceptors , és del tipus p A l’inici de la fabricació dels dispositius d’estat sòlid, les juncions s’obtenien mitjançant la fabricació d’aliatges metall-semiconductor En aquest mètode, es parteix d’una oblia de semiconductor on hom colloca una mica del metall apropiat El conjunt és escalfat a una temperatura prou alta perquè l’aliatge pugui realitzar-se, a continuació es refreda el conjunt i l’aliatge se solidifica La localització de la junció per aquest mètode és molt…
osmi
Química
Element metàl·lic de transició, pertanyent al grup del platí, descobert el 1804 per S. Tennan.
Té el nombre atòmic 76, el seu pes atòmic és 190,2 i és constituït per set isòtops naturals estables Presenta les nou valències entre 0 i +8, i més generalment +3, +4, +6 i +8 Es fon a 3 045°C i bull a 5 027°C Es troba a la natura en estat metàllic, aliat amb l’iridi en forma d’ iridosmina o osmiridi segons les proporcions relatives d’ambdós elements Presenta propietats diferenciades respecte als altres elements del grup del platí per la relativa facilitat amb què és atacat per l’oxigen, amb formació del tetròxid OsO 4 És atacat difícilment pels àcids forts o l’aigua règia, àdhuc en calent…
autotremp
Tecnologia
Tremp que adquireixen certs aliatges per simple refredament a l’aire lliure.
motlle
Tecnologia
Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.
Els motlles emprats per a la colada de metalls són generalment de sorra o metàllics Els motlles de sorra són preparats a l’interior d’un marc metàllic o caixa caixa d’emmotllar , i en el cas de peces senzilles, directament damunt el sòl Hom emmotlla en la massa de sorra el model que reprodueix la peça que vol obtenir seguidament hom retira el model, i resta constituïda la cavitat que ha de rebre el metall fos en l’operació de colada Si la peça a obtenir té alguna cavitat, aquesta cal que sigui prèviament reproduïda dins el motlle en positiu, o sigui, formant un cos anomenat mascle Els…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se…
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
àcid fluorhídric
Química
Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF.
És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, HF 6 , car s’associen per formació de ponts d’hidrogen En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàllics i els carbonats Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés autocatalític…
hafni
Química
Element metàl·lic d’un color blanc brillant pertanyent al grup IV de la taula periòdica.
Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2227°C, un punt d’ebullició de 4602°C i una densitat de 13,1 g/cm 3 Hom en coneix sis núclids 174 0,2%, 176 5,23%, 177 18,55%, 178 27,23%, 179 13,73% i 180 35,07% Fou descobert el 1911 per G Urbain, que li donà el nom de celti , i el 1923 fou aïllat i estudiat per D Coster i G de Hevesy Els composts són semblants als del zirconi Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni Les poques tones d’hafni produïdes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina