Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
sulfur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàllic o…
colada
Tecnologia
Operació d’abocar dins un motlle un metall fos.
Segons la manera d’efectuar aquesta operació la colada pot ésser contínua , en què el metall fos cau contínuament en una filera refrigerada, en surt en forma de barra, tub, etc, i és tallada automàticament a la llargada desitjada per gravetat , que consisteix a abocar dins l’embut de fosa el metall fos, que pel seu propi pes passa pel canal de colada fins a emplenar el motlle, bé que presenta l’inconvenient de formar bombolles i bufats ascendent , en què el metall fos entra en el motlle per la part inferior i evita, així, la formació de bufats centrífuga , en la qual el motlle metàllic on s’…
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
dopatge
Electrònica i informàtica
Addició de petites quantitats d’impureses mitjançant diversos procediments a un semiconductor intrínsec a fi de modificar-ne les propietats, convertint-lo, així, en extrínsec.
Si el dopatge és fet amb donadors , el semiconductor obtingut és del tipus n , mentre que si és fet amb acceptors , és del tipus p A l’inici de la fabricació dels dispositius d’estat sòlid, les juncions s’obtenien mitjançant la fabricació d’aliatges metall-semiconductor En aquest mètode, es parteix d’una oblia de semiconductor on hom colloca una mica del metall apropiat El conjunt és escalfat a una temperatura prou alta perquè l’aliatge pugui realitzar-se, a continuació es refreda el conjunt i l’aliatge se solidifica La localització de la junció per aquest mètode és molt…
motlle
Tecnologia
Peça amb una cavitat en la qual hom introdueix una substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passar a l’estat sòlid, agafi la forma de la cavitat.
Els motlles emprats per a la colada de metalls són generalment de sorra o metàllics Els motlles de sorra són preparats a l’interior d’un marc metàllic o caixa caixa d’emmotllar , i en el cas de peces senzilles, directament damunt el sòl Hom emmotlla en la massa de sorra el model que reprodueix la peça que vol obtenir seguidament hom retira el model, i resta constituïda la cavitat que ha de rebre el metall fos en l’operació de colada Si la peça a obtenir té alguna cavitat, aquesta cal que sigui prèviament reproduïda dins el motlle en positiu, o sigui, formant un cos anomenat mascle Els…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se àmpliament en…
pal·ladi
Química
Element metàl·lic de transició, nombre atòmic 46, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…
autotremp
Tecnologia
Tremp que adquireixen certs aliatges per simple refredament a l’aire lliure.
àcid fluorhídric
Química
Nom no sistemàtic amb què és conegut el fluorur d’hidrogen, de fórmula HF.
És el derivat més important del fluor i el compost fonamental per a obtenir nombrosos derivats fluorats, minerals o orgànics Es presenta en forma d’un líquid d’olor irritant, que desprèn fum corrosiu Les molècules es polimeritzen i formen el seu hexàmer, HF 6 , car s’associen per formació de ponts d’hidrogen En solució amb aigua, es comporta com un àcid mitjanament fort, i forma sals amb els metalls que són per dessota de l’hidrogen en l’escala dels potencials electroquímics, i també amb els òxids metàllics i els carbonats Amb el silici i els silicats reacciona segons un procés autocatalític…
liti
Química
Element químic, d’un color blanc d’argent, pertanyent al grup I A o dels metalls alcalins, descobert el 1817 per J.A. Arfvedson.
Es fon a 180,54°C, i és format per dos isòtops, de masses 6,017i7,018, respectivament Els minerals que en contenen més d’un 2% són rars apareix sobretot en forma de silicats i de fosfats, com la lepidolita, l’ambligonita i la petalita Hom l’obté per electròlisi del clorur de liti fos a 410°C El liti descompon l’aigua amb menys violència que els altres metalls de la mateixa família el vapor d’aigua a 100°C ataca el metall sec, es combina amb el nitrogen i dóna un nitrur esponjós, Li 3 N, emprat en anàlisi química Les sals de liti volàtils produeixen, a la flama no lluminosa del bec Bunsen, una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina