Resultats de la cerca

Amb la seda n’hi ha que construeixen teranyines i n’hi ha que confeccionen capolls per allotjar els ous, petites xarxes per a transportar l’esperma, etc, entapissen galeries, etc

El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…

La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn valencià A la…

La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…

Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…

Tenen dos parells de pulmons i no posseeixen glàndules verinoses Les potes són molt llargues el primer parell acaba amb una pinça rudimentària per a la captura de les preses, el segon parell és anteniforme, i els tres darrers parells tenen missió locomotora Els quelícers acaben amb un ganxo mòbil Són predators, i ataquen els insectes Són lucífugs o cavernícoles i viuen a les zones tropicals

Característiques del grup Els àcars depredadors són nombrosos entre els gamàsides El de la fotografia Trombidium holosericeum és depredador, principalment d’ous d’insecte, en els estadis de nimfa i adult Ramon Torres Els àcars constitueixen un grup d’aràcnids d’una ampla distribució i una gran diversitat Han colonitzat els medis aquàtic i terrestre, en els quals han de competir amb els insectes Entre els àcars hi ha espècies depredadores i espècies fitòfagues, i moltes d’altres han desenvolupat relacions complexes de parasitisme amb vertebrats i invertebrats Algunes són beneficioses per a l…

Característiques del grup Opilions 1 Scotolemon lespesi × 10 2 Gyas titanus × 2 3 Homalenotus quadridentatus × 3 4 Ischyropsalis luteipes × 3 5 Megabunus diadema × 6 6 Histricostoma baccilliferum × 13 7 Parasiro coiffaiti × 13 8 Histricostoma dubium × 13 Marisa Bendala Els opilions, tercer grup en importància numèrica dins dels aràcnids, són prou coneguts dels camperols de tots els països, i per això han estat batejats amb diferents noms vulgars Als Països Catalans, i principalment a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva i Osona, se’ls coneix amb el nom de frares, i és així perquè…

Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…