Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Sant Esteve de Canapost (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des de l’angle sud-oest Hom pot veure una part de l’església pre-romànica, amb el campanar romànic F Baltà Vista interior de la nau pre-romànica amb la capçalera, trapezial, al tons J A Adell L’església de Sant Esteve és l’edifici més destacat del nucli de Canapost, format per una agrupació reduïda de masos Mapa 334M781 Situació 31TEG061472 El poble de Canapost és a la vora de la carretera local de Vulpellac a Pals al costat dret, entre la primera d’aquestes poblacions i Peratallada Es troba just a la cruïlla d’aquesta carretera amb la que surt d’aquest…
La darrera aposta per l’autogovern
El context Escut de la família Feliu de la Penya, sd ANC / GS L’actitud favorable dels catalans a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria s’explicava, fins no fa gaire temps, per la fidelitat incondicional als Àustria deguda al caràcter respectuós que aquests mostraven envers les constitucions i privilegis, en contraposició al caràcter absolut de la dinastia francesa Val a dir que aquesta interpretació s’inspirava en la versió, coetània i interessada, dels Anales de Narcís Feliu de la Penya i Farell, historiador i home de negocis compromès de ple amb el partit austriacista Des de l’estat…
Pere Oller
Art gòtic
La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,
Els edificis religiosos: el temple cristià de l’antiguitat tardana
Vista aèria de l’amfiteatre de Tarragona, amb les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, successora d’una església d’època visigòtica ECSA - J Todó El temple cristià té un paper de primer ordre per al coneixement de l’estructura social i política del món romà des del moment de l’oficialitat del cristianisme, amb el triomf de l’ortodòxia catòlica en els darrers edictes de Teodosi, sobretot el del 8 de setembre del 392 Codi Teodosià XVI, 21-22 El temple també esdevindrà símbol del poder dels grups urbans i catalitzador del món del camp, amb una real ordenació de la societat…
Els teixits de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats damunt un…
Les comunicacions i l’economia de la Ribagorça a l’època feudal
Art romànic
La xarxa de comunicacions Camí medieval que encara conserva l’enllosat, vora Girbeta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, poc abans de l’estret de Montrebei ECSA - J Bolòs Una orografia difícil i una situació més aviat marginal han estat sempre factors que han condicionat la història de les terres ribagorçanes Dues serralades paralleles a l’eix pirinenc, amb prou feines excavades pels rius, configuren un territori aïllat i força trencat en petites i encaixades valls glacials, clotades estructurals, depressions reduïdes i accidentats sinclinals Els eixos fluvials s’emmotllen al paisatge…
La medicina i les arts curatives
Medicina
La salut i la medicina en el sistema sanitari actual Els professionals, les institucions i els ciutadans són la tríada que forma el sistema sanitari actual els metges porten a terme les tasques assistencials, els gestors garanteixen el bon funcionament de les institucions sanitàries i els usuaris són els consumidors dels serveis sanitaris Els ciutadans exigeixen al sistema sanitari, amb els mitjans i la tecnologia de què disposa, que resolgui qualsevol problema de salut En l’estat de benestar l’atenció a la salut és un eix fonamental, i el ciutadà espera del sistema sanitari una capacitat…
Catalunya i el circ
Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…