Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d…
sòrab | sòraba
Etnologia
Individu d’un poble eslau que habita a la regió de Lusàcia.
És conegut també, en la tradició germànica, amb el nom de vende El tret que els identifica com a comunitat és, actualment, la llengua sòraba, de la qual als anys noranta hi havia tan sols uns 100 000 parlants Tanmateix, els sòrabs formen, després dels frisons, la més important minoria etnicolingüística d’Alemanya Són una reminiscència dels pobles eslaus més occidentals, desplaçats pels germànics en el seu avenç cap a l’Est Sota l’imperi carolingi foren agrupats en la Marca de Soràbia i foren cristianitzats al segle X Malgrat la secular dominació germànica, mantingueren llur llengua i llur…
Els requisits d’una alimentació sana
Per tal que una alimentació compleixi amb els criteris esmentats, cal que respecti uns mínims conceptes fonamentals Bàsicament, cal que sigui completa , és a dir, ha d’aportar a l’organisme una quantitat suficient de tots els nutrients que aquest necessita, tant energètics hidrats de carboni i lípids com plàstics proteïnes i reguladors del metabolisme vitamines, minerals, aigua i electròlits Un altre requisit fonamental per a evitar excessos o deficiències d’alguns nutrients en concret és, però, que sigui equilibrada , que mantingui un equilibri nutritiu , és a dir, que la proporció entre els…
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
Ilham Tohti
Política
Economista i activista pels drets humans uigur.
Es graduà en economia a la Universitat Normal del Nord-est de Changchun i a la Universitat Central de les Nacionalitats de Pequín, d’on fou professor L’any 2006 obrí el portal web UyghurOnlinecom, des d’on es proposà millorar les relacions entre els xinesos hans i els uigurs, que el 2008 fou clausurat per les autoritats xineses Poc després criticà públicament la política d’assimilació forçosa dels uigurs per part de l’estat xinès, al qual reclamà l’establiment d’un autogovern per a la regió de Xinjiang Acusà també el govern xinès de perseguir l’activisme uigur amb el pretext de…
tartèssia, cultura
Arqueologia
Prehistòria
Cultura desenvolupada entre els segles VIII i V aC a la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva.
Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els s VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els han…
plateresc
Façana plateresca de la universitat de Salamanca
© B. Llebaria
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del s. XV i la primera meitat del s. XVI.
Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…
country
Música
Gènere de música popular propi d’algunes zones rurals dels EUA.
És generalment interpretada per conjunts reduïts de corda, en els quals els instruments més característics són el banjo, la guitarra i el violí Les melodies acostumen a ésser simples i de fàcil assimilació S’originà als anys vint del segle XX en algunes zones rurals de l'oest i el sud dels Estats Units, que combina la música folklòrica dels colons europeus, especialment anglesos, irlandesos i escocesos, amb el blues, el gòspel i altres músiques d'arrel nord-americana La revaloració de la folk-song en les darreres dècades han contribuït a la projecció internacional de la música country que, al…
Antoni Navarro i Grauger

Antoni Navarro i Grauger
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…
,
occità | occitana
Història
Individu d’un poble de llengua romànica, habitant d’Occitània.
El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i enfortí novament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina