Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges jutge de…
Tomàs
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim (versió grega de l’arameu to’mà, ‘bessó’).
L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts,…
Andrea del Castagno
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Andrea di Bartolo di Somone.
L’any 1442 treballava a Venècia, on li són atribuïts els frescs de l’església de San Zaccaria S'establí a Florència 1444, on treballà fins a la seva mort D’entre la seva producció de tema religiós sobresurten els frescs de l’antic convent de Santa Apollonia ~ 1449-50 i de l’església de l’Annunziata ~ 1451-57, on és observat un tractament molt humanitzat dels personatges sagrats Això no obstant, els seus frescs més representatius són els de tema profà —el monument eqüestre de Nicola da Tolentino 1456, Santa Maria dei Fiore i la seva obra cabdal, la sèrie d' Homes i dones illustres…
La fossa de Cofrents - Aiora
La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens A la part N…
tartèssia, cultura
Arqueologia
Prehistòria
Cultura desenvolupada entre els segles VIII i V aC a la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva.
Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els s VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els han…
Els jaciments eocens
Els vegetals fòssils més antics pertanyents a l’Era Cenozoica s’han trobat als voltants de Sant Vicenç de Castellet, localitat situada uns 10 km al S de la ciutat de Manresa Bages, en estrats datats com a pertanyents a l’Eocè superior Bartonià Hom hi ha recollit la criptògama Acrostichum lanzaeanum , la gimnosperma Podocarpus eocenica i la sèrie d’angiospermes dicotiledònies següents Daphnogene sezannensis, Dewalquea aquisgranensis, D gelindensis i D haldemiana, Dombeyopsis , Dryophyllum vittatum, Fagus gautieri i Myrsine Les impressions vegetals apareixen sobre gresos de color…
Els pelobàtids
Aquesta família primitiva, present a la regió paleàrtica, es caracteritza per la possessió de cintura pectoral arcífera i vèrtebres generalment procèliques, desproveïdes de costelles, pupilla vertical, llengua circular, escotada i lliure a la part posterior, i maxillar superior dentat La posta es realitza en bandes gruixudes entorn de plantes aquàtiques i les larves són característicament grosses De la cinquantena d’espècies conegudes, n’hi ha dues que pertanyen a dos gèneres ben diferenciats, sovint atribuïts, fins i tot, a dues famílies diferents, i que habiten les nostres…
Paulí de Nola
Història
Nom amb què és conegut el noble romà aquità Meropi Ponç Anici Paulí.
Poeta, bisbe de Nola 409-31 Format a Bordeus, a l’escola d’Ausoni, seguí el cursus honorum amb la governació de Campània i, de nou a Bordeus, es dedicà a la vida literària i social, fins que, després d’haver-hi rebut el baptisme 389, a instàncies, sens dubte, de la seva esposa catalana Teràsia, es traslladà a Barcelona Ací morí el seu fill nounat Cels fet sepultar a Complutum prop del sepulcre dels màrtirs Just i Pastor, descobert llavors el bisbe Lampi l’ordenà de sacerdot 393 Amb un grup reduït de persones, es dirigí 394 a Nola, on fou consagrat bisbe 409 Dels seus contactes amb l’amic…
Carlo Ricciotti
Música
Violinista i empresari teatral italià.
Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle XVIII, en què…
panamericanisme
Política
Moviment polític, econòmic i cultural que aspira a la unió dels pobles d’Amèrica.
Els seus orígens són atribuïts a Simón Bolívar, que el 1826 convocà a Panamà els representants de les joves repúbliques americanes per intentar d’establir la unió de les confederacions El 1889, per iniciativa del secretari d’estat nord-americà James Blayne, fou convocada a Washington una conferència interamericana amb l’objectiu d’afavorir els intercanvis comercials entre els EUA i l’Amèrica Llatina i creà, alhora, l’Oficina de les Repúbliques Americanes El 1901 es reuní a Mèxic i així, cada quatre anys, en una ciutat diferent El 1910 hom creà la Unió Panamericana amb seu a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina