Resultats de la cerca

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i…

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…

Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…

A la clase obrera , ban, Barcelona, 2-7-1855 FEC / GS Entre els dies 2 i 10 de juliol de 1855, la població obrera de les fàbriques de Barcelona i de moltes localitats industrials de Catalunya va abandonar massivament el treball en actitud de protesta reivindicativa Fou la vaga que ha estat designada com la primera de caràcter general, tot i que no s’exclou que un estudi més detallat sobre una vaga anterior, entre els dies 23 de març i 3 d’abril de 1854, pugui desplaçar cap a aquest moviment la primacia cronològica En la proclama impresa, no signada, que va ser difosa el dia 2 de juliol per…

Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…

Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…

Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…

Desenvolupament enciclopèdic Balaguer, tot i que començà la carrerapoètica en llengua castellana Flores del alma , 1848 Junto al hogar , volum II, 1852, i que, cap al final de la seva vida, tornà a escriure-hi, si bé de manera esporàdica i complementària, realitzà el gros de la seva obra en llengua catalana i, per extensió i en un moment determinat, en llengua provençal Els primers poemes catalans els publicà en plena repressió del Bienni Progressista, i, en el fons, com un acte, alhora, de replegament i d’afirmació, el 1857 Un any després, n’aplegà, amb el títol de “Lo Trobador de…