Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
fascicle de Burdach
Biologia
Grup de fibres nervioses sensitives situades en el cordó posterior de la medul·la espinal; en el bulb, aquest fascicle travessa el nucli de Burdach i arriba al còrtex cerebral del costat oposat.
Fou descrit pel fisiòleg alemany Karl F Burdach
crustaci | crustàcia
Micologia
Dit del tal·lus d’una gran part dels líquens mancat de còrtex inferior i que viu fortament adherit a la superfície del substrat (roca, escorça, etc), en el qual fins i tot pot penetrar.
mamífers
Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
potencial evocat
Activitat elèctrica generada a l’escorça cerebral que pot ésser produïda per l’estimulació dels òrgans sensorials o per l’aplicació d’estímuls sensitius en algun punt de les vies nervioses que pugen cap al còrtex.
L’estudi dels potencials evocats, mitjançant un registre electroencefalogràfic, permet de determinar el temps que triga un estímul extern a ésser rebut per les estructures del sistema nerviós central Hom pot procedir a l’estudi de potencials evocats auditius prova que permet valorar objectivament l’audició, visuals o sòmato-sensitius , que solen estar alterats en algunes malalties que alenteixen la transmissió nerviosa, com l’esclerosi múltiple o els tumors dels nervis cranials o dels perifèrics
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
Les lecidomatàcies i les porpidiàcies
Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…
etologia
etologia Estudi de l’aprenantatge animal mitjançant la caixa de Skinner
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l’hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
L’etologia, desenvolupada sobretot al s XX, és fonamentada sobre unes altres branques de la biologia, com la bioquímica, la genètica, l’ecologia, la zoologia, etc Des dels grecs hi havia diverses observacions i descripcions de tipus anecdòtic de la vida dels animals i de llurs costums, però foren les conseqüències de les teories evolucionistes de Darwin les que possibilitaren el naixement d’una etologia de rigor científic Els llibres de George John Romanes 1848-94 Mental Evolution in Animals 1884 i Mental Evolution in Man 1889 tingueren un gran ressò En aquesta època hi hagué molts d’estudis…
neuropsicologia cognitiva
Psicologia
Estudi de les funcions cerebrals en persones normals emprant generalment tècniques d’observació directa de l’activitat cerebral, com ara l’ús de glucosa radioactiva per observar l’increment d’activitat en una zona del còrtex mentre es desenvolupa una determinada tasca.
Les dades que aporta la recerca en neuropsicologia cognitiva s’integren en els models d’organització i funcionament cerebral que proposa el cognitivisme