Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
crustaci | crustàcia
Micologia
Dit del tal·lus d’una gran part dels líquens mancat de còrtex inferior i que viu fortament adherit a la superfície del substrat (roca, escorça, etc), en el qual fins i tot pot penetrar.
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles
potencial evocat
Activitat elèctrica generada a l’escorça cerebral que pot ésser produïda per l’estimulació dels òrgans sensorials o per l’aplicació d’estímuls sensitius en algun punt de les vies nervioses que pugen cap al còrtex.
L’estudi dels potencials evocats, mitjançant un registre electroencefalogràfic, permet de determinar el temps que triga un estímul extern a ésser rebut per les estructures del sistema nerviós central Hom pot procedir a l’estudi de potencials evocats auditius prova que permet valorar objectivament l’audició, visuals o sòmato-sensitius , que solen estar alterats en algunes malalties que alenteixen la transmissió nerviosa, com l’esclerosi múltiple o els tumors dels nervis cranials o dels perifèrics
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
neuropsicologia cognitiva
Psicologia
Estudi de les funcions cerebrals en persones normals emprant generalment tècniques d’observació directa de l’activitat cerebral, com ara l’ús de glucosa radioactiva per observar l’increment d’activitat en una zona del còrtex mentre es desenvolupa una determinada tasca.
Les dades que aporta la recerca en neuropsicologia cognitiva s’integren en els models d’organització i funcionament cerebral que proposa el cognitivisme
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
Les lecidomatàcies i les porpidiàcies
Les lecidomatàcies Comprenen un sol liquen, Lecidoma demissum , dels sòls àcids dels Pirineus Costabona, caracteritzat per les esquàmules grisoses, convexes, contigües, els apotecis 0,5-2 mm situats entre les esquàmules, sense antraquinones i, sobretot, els ascs, amb el tolus molt pàllid i amb un anell més densament amiloide al mig Les porpidiàcies Amb tallus poc diferenciat i apotecis ben visibles, amb aspecte de lecidea però amb caràcters de l’asc ben diferents, les Porpidia comprenen moltes espècies silicícoles, més o menys nitròfiles En la fotografia, P macrocarpa , d’apotecis grossos i…
diencèfal

Diencèfal vist sobre un tall mitjà sagital de l’encèfal: 1, orifici interventricular; 2, tàlem; 3, àrea coroide o làmina tectorial; 4, nucli habenular; 5, epífisi; 6, comisura blanca posterior; 7, cos mamil·lar; 8, hipotàlem; 9, neurohipòfisi; 10, túber; 11, quiasma òptic; 12, recés supraòptic
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l’hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior.
És constituït per una gran massa nuclear central, el tàlem, amb l’epitàlem per sobre, el subtàlem per sota i darrere i l’hipotàlem per sota i davant El tercer ventricle separa les dues meitats del diencèfal, des del mesencèfal fins a la làmina terminal una evaginació de la part posterior i del tercer ventricle forma la glàndula pineal El tàlem és situat immediatament fora del tercer ventricle, separat de la part posterior de la càpsula interna pel nucli reticular del tàlem i la làmina medullar externa