Resultats de la cerca

Carmelità, fou deixeble a Roma de Maurice de la Taille, que dirigí la seva tesi Clavis Ecclesiae 1922 Es dedicà a la docència, fins que el 1937 fou expulsat d’Itàlia per Mussolini Visqué aleshores a Holanda, i del 1939 al 1947 a Olot Publicà Introductio in sacram theologiam 1949, De scriptoribus scholasticis saeculi XIV ex ordine carm 1931 i El Yo de Jesucristo 1954 El 1932 l’Institut d’Estudis Catalans li publicà Guiu de Terrena , important contribució a la història de la filosofia catalana medieval Com a teòleg, havia estat influït per Scheeben i, després, pels sants pares…

És l’única manifestació del termalisme en tota l’illa L’aigua surt a 38,7°C i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat Hom coneixia des de temps antic el caràcter termal de l’anomenada font Santa Al començament del segle XVI 1516 foren construïdes les primeres installacions balneàries al costat d’un antic oratori de Sant Silvestre i Santa Coloma a la fi del mateix segle hi fou installat, per pocs anys, un convent carmelità la Fontsanta El 1845, a instàncies de l’erudit Joaquim Maria Bover, el marquès des Palmar feu construir un nou establiment de banys, anomenat també…

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un…

Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat…

Estudià a Oxford, on es graduà, i cap al 1435 hi exercí algun temps de professor Fou monjo carmelità i viatjà per Alemanya, França i la Península Ibèrica fins a installar-se a Itàlia cap al 1450 Estudià a Pavia, i entre el final del 1450 i el començament del 1460 s’estigué a Florència, on, possiblement, fou mestre de Llorenç de Mèdici El 1467 es trobava a Lucca com a professor de gramàtica, aritmètica i música i director de cor a la catedral de Sant Martí El 1486 fou cridat per Enric VII d’Anglaterra, però Hothby morí durant el viatge Compongué exclusivament música sacra Com a…

Es formà a la catedral d’Évora amb Manuel Mendes i Cosme Delgado, i el 1588 ingressà a l’orde carmelità La major part de la seva vida, excepte una estada al servei del duc de Barcelos i futur rei Joan IV al palau de Vila Viçosa, la passà al Convento do Carmo de Lisboa, on fou organista i mestre de capella També visità la cort espanyola a Madrid el 1631 i dedicà el tercer llibre de misses al rei Felip IV de Castella Escriví exclusivament música religiosa, molta de la qual desaparegué en el terratrèmol del 1755 La seva producció conservada inclou diverses misses de paròdia, algunes…

Donzell Estudià a Salamanca, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, oïdor de l’audiència de Catalunya, jutge civil de Cremona, canceller de Milà, jutge del Consell Collateral i lloctinent de la Cambra de la Summària de Nàpols Durant la guerra dels Segadors inicià la impressió de l’obra d’Esteve de Corbera Cataluña vindicada però, forçat a abandonar Nàpols, ho deixà a cura del carmelità José Gómez de Porres, que l’enllestí el 1678 El 1669 obtingué privilegi de noble, i fou regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Publicà una monografia sobre el Digest De fugitivis ,…

Nascuda en una família luterana, als divuit anys emigrà a Nova York, on treballà com a infermera des del 1888 L’any 1902 es convertí al catolicisme, i el 1904 anà a Roma per a realitzar la seva vocació religiosa Ingressà inicialment a la casa de Santa Brígida  de l’orde carmelità, i dos anys després el papa Pius X li donà permís per a prendre l’hàbit de les brigitines , orde que refundà el 1911 Entre el 1923 i el 1931 obrí cases a Itàlia, Suècia, Suïssa i Anglaterra, i el 1937 a l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial amagà més de seixanta jueus de la persecució nazi, i per…

Germà de Domingo Mariano i de Joaquín de Traggia i Urribarri Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquest a València Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses 1793, i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d' El Amante de la Religión També collaborà al Diario de Valencia Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos de Aragón y Valencia…

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d’oposar-se a…