Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…
símbol químic
Química
Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes allotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden suportar, hom pot especificar els símbols dels elements mitjançant índexs, disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, que representen el nombre de massa índex superior esquerre, el nombre atòmic índex inferior esquerre, el nombre d’àtoms índex inferior dret i la càrrega iònica índex superior dret, com, per exemple, 1 6 3 2 S 2 2 +
dielèctric
Electrònica i informàtica
Física
Cos no conductor de l’electricitat.
Contràriament als conductors, en els dielèctrics les càrregues elèctriques no es poden moure lliurement i llur desplaçament no pot superar l’ordre de les dimensions atòmiques Els cossos amb aquestes característiques són anomenats aïllants , puix que un camp elèctric no hi crea cap corrent elèctric aquest camp, però, resta modificat per la presència del dielèctric En particular, les seves propietats expliquen el funcionament dels condensadors elèctrics La seva magnitud característica és la constant dielèctrica o permitivitat
nombre d’oxidació
Química
Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu
sorosilicats
Mineralogia i petrografia
Subgrup del grup dels silicats, classificat segons la seva estructura.
S'uneixen dos, tres, quatre o més grups tetraèdrics SiO 4 pels vèrtexs els tres darrers formant anells tancats i aquests complexos de tetràedres formen unitats individuals enllaçades amb elles mateixes únicament per cations Els oxígens dels vèrtexs d’unió no tenen cap càrrega, i el complex posseeix la suma de càrregues dels oxígens dels vèrtexs que resten El beril Si 6 O 1 8 Al 2 B 3 n'és un exemple, amb anells de sis tetràedres de SiO 4
Electricitat i magnetisme
L'electricitat Fa a penes poc més d’un segle que l’ésser humà ha après a servir-se de l’energia elèctrica Però l’electricitat és un fenomen físic conegut ja des de l’antiguitat, encara que no existia cap teoria científica que n’expliqués la naturalesa i, per això, no se sabia com emprar-la ni com emmagatzemar-la i transmetre-la a distància Càrregues elèctriques i força elèctrica Les primeres observacions de fenòmens elèctrics van ser possibles gràcies a l’electricitat de fregament Es va observar que, després de fregar un vidre o un tros de plàstic amb un drap de llana, aquests materials…
estatge
Dret català
Dret d’habitació que, a Mallorca, acostuma a reservar-se el donant o a constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del fill, del germà o d’una altra persona fadrina.
El dret d’estatge és personal i intrasferible i faculta per a habitar gratuïtament la casa, ocupant privativament les habitacions necessàries i compartint l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense tenir obligació de contribuir a les despeses, càrregues, ni imposts que afectin l’edifici A les Pitiüses aquest dret comprèn cambra independent que es tanqui amb clau, l’entrada al porxo i a la cuina i l’ús del forn i del pou o cisterna de la casa
mul
Mastologia
Zootècnia
Híbrid de l’ase i l’egua o del cavall i la somera.
A causa de la seva gran resistència i de la seva forma, superior a la dels seus progenitors, és molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya Llur adaptació als climes àrids i als terrenys pedregosos els fa insubstituïbles en els llocs secs de predomini minifundista, on el tractor resulta antieconòmic Hom els empra en petites explotacions agrícoles d’àrees pobres Tant el mul com la mula són infecunds
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina