Resultats de la cerca

Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33…

L’acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols

Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció Sortia tres dies la setmana, i desaparegué el 31 de desembre de 1844 per donar lloc, fusionat amb El Imparcial , a El Fomento

El sentiment d’identitat nacional La creació de l’“Estat de les autonomies” atribuïa una suposada voluntat d’autogovern a totes les regions espanyoles i, per tant, la potestat per a constituir-se en comunitats autònomes Aquesta voluntat va perfilar els contorns de l’actual mapa autonòmic, el qual ha reflectit, des del seu primer esbós, les disparitats existents entre les aspiracions autonomistes de les comunitats que es van arribar a constituir, i també entre les identitats territorials i collectives que les sostenien Malgrat que el funcionament de les institucions autonòmiques ha generat una…

L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…

Vida i obra Germà del filòleg i escriptor  Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …

Segons el diccionari de terminologia arxivística elaborat per l’International Council on Archives ICA, l’arxivística es defineix com l’estudi teòric i pràctic dels principis, procediments i problemes relatius a les funcions dels arxius Autors com E Casanova, W Leesch i TR Schellenberg, la consideren la ciència dels arxius, que estableix les normes per a la correcta ordenació, conservació i administració dels documents, i la finalitat de la qual és facilitar la consulta administrativa o històrica D’altres autors, com Aurelio Tanodi, consideren que l’arxivística no és tant una ciència com una…

Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat Econòmica d’…

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La…

Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…