Resultats de la cerca

Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata Sylvia 1744 i A…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però després de la Primera Guerra Mundial estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen i orgue al conservatori El 1922 es doctorà a la Universitat de Viena amb una dissertació sobre GP da Palestrina i la dissonància Entre els seus mestres cal destacar Carl Nielsen i Thomas Laub per la forta influència que exerciren en el seu desenvolupament com a compositor i musicòleg A partir del 1920 ensenyà teoria al conservatori de la seva ciutat natal Participà, des de diferents càrrecs, en la Societat Internacional de Musicologia 1927-54,…

Membre d’una família de músics, es formà a redós de les bandes militars daneses El 1839 pogué escoltar per primera vegada obres de J Lanner i J Strauss, i el repertori l’impressionà tant que l’any següent començà a oferir concerts de música ballable seguint els patrons de les obres de Strauss En una època en què aquest tipus de música experimentava una gran difusió per tot el continent, obtingué molta anomenada com a compositor i director Des del 1843 dirigí els concerts dels jardins del Tivoli de Copenhaguen i amb l’orquestra dels concerts feu diverses gires pel país i a l’estranger, tot…

Estudià piano i composició amb Simon Sechter i JX Seyfried a Viena L’any 1847 fundà una acadèmia per a pianistes a Königsberg, que dirigí fins al final de la seva vida En 1857-58 publicà, a Leipzig, un mètode per a l’aprenentatge del piano També fou autor d’altres llibres, entre els quals destaquen un de dedicat a la interpretació dels ornaments al piano i un que representa potser el primer intent seriós d’estudi sistemàtic de l’ús del pedal Moltes de les seves composicions són per a piano, però també compongué música per a òperes i ballets i algunes peces vocals

Deixeble de JA Hiller, a partir del 1776 viatjà com a director d’orquestra de la companyia teatral d’A Seyler L’any 1778 es casà amb S Zinck, filla adoptiva de G Benda El 1780 s’establí a Bonn, on al cap de dos anys esdevingué organista de la cort Es dedicà a la pedagogia i fou mestre de Beethoven, que tenia llavors dotze anys, a qui ensenyà piano, orgue i composició Arran de l’ocupació francesa del 1794 perdé els seus càrrecs, però el 1796 fou nomenat director musical del teatre de Dessau, on romangué fins a la seva mort D’entre els seus singspiele cal destacar Adelheit von Veltheim 1780,…

Vida Darrer fill de Johann Sebastian Bach i d’Anna Magdalena Wülken, JC Bach es formà musicalment amb el seu pare, però qui s’encarregà de dur-ne el pes de l’educació musical fou Johann Elias, cosí segon seu Després de la mort del seu pare, JC Bach fou acollit a Berlín pel seu germà Carl Philipp Emanuel, que li proporcionà una sòlida formació pel que fa a la composició i al clavincèmbal No obstant això, l’estil musical del seu germà no l’influí gaire El que realment el marcà foren les òperes d’estil italià que es representaven a Berlín, ciutat on pogué conèixer l’ofici de compositors com JA…

Estudià amb C Sachs i F Blume a la Universitat de Berlín 1925-32 El 1954 fou nomenat professor de musicologia a la Universitat de Leipzig però, a partir del 1967 li fou prohibit de publicar o ensenyar a causa de les seves crítiques obertes a les autoritats comunistes És conegut pels seus escrits més que no pas per les seves composicions, que són poc interpretades Escriví estudis sobre la història de l’òpera, especialment la produïda a Venècia, Nàpols i Hamburg durant el Barroc, la música del Renaixement i la producció de F Mendelssohn Com a compositor, és autor de l’òpera Der Tod des Orpheus…

Rebé les primeres classes de música del seu pare En 1685-86 estudià composició i contrapunt amb GC Wecker a Nuremberg El 1686 fou nomenat organista de cambra a la cort de Gotha i el 1694 succeí al mestre de capella WM Mylius Aconseguí un notable prestigi com a professor i tingué entre els seus deixebles el duc Frederic II de Saxònia També fou admirat com a instrumentista de teclat Mantingué excellents relacions amb les corts veïnes d’Ansbach-Bayreuth, Schwarzburg-Rudolstadt i Saxònia-Weissenfels, on treballà puntualment i els inventaris de les quals recullen algunes de les seves obres La…

S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per Johann Adam Hiller…

Després de finalitzar els estudis musicals al Gymnasium de Bautzen anà a Leipzig, on inicià una doble activitat la de promotor de concerts i la d’editor El seu ideari empresarial en aquest darrer camp representà un innovador enfocament del negoci de l’edició musical, manifestant prioritàriament la necessitat de protegir els drets dels compositors sobre les seves obres per tal d’evitar-ne les còpies illegals Entorn del 1776, i amb aquesta premissa, fundà una editorial segons un sistema en què l’editor esdevenia l’únic dipositari dels manuscrits i responsable de la seva custòdia, mentre en…