Resultats de la cerca

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…

Fundada pel Grup Geogràfic de Gràcia de l’Orfeó Gracienc, conté articles de les exploracions científiques o esportives realitzades pels seus membres El primer número fou editat en castellà amb el títol Exploraciones A partir del 1980 fou editada per l’Espeleo Club de Gràcia Normalment té una periodicitat anual

Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953

N'han estat presidents Lluís Domènech i Joaquim Vilarrúbia Actualment 1987 ultrapassa els 160 membres i realitza sessions científiques mensuals Ha publicat vuit volums de Treballs , 60 butlletins, cinc volums d' Entomologia ICHN-SCL i un de Memòries La vida de les papallones 1986, una extensa iniciació a la biologia dels lepidòpters

Promogué activitats científiques dirigí les revistes Anales , Veterinaria i Noticias Neosan i publicà un gran nombre d’articles, a més d’obres com Hormonoterapia, Veterinaria práctica , etc És membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona El 1954 fou nomenat president del Collegi de Veterinaris de Barcelona

Illustració del llibre Recreaciones científicas o la física y la química sin aparatos de laboratorio , G Tissandier, Madrid, 1887 BC La divulgació dels nous descobriments científics i tècnics en el segle XIX assolia sovint un sentit poètic i de joc Era també l’indici d’uns nous principis tecnològics que començaven a transformar la vida privada, amb l’aparició d’una allau de nous objectes domèstics i joguines Els manuals d’exercicis de màgia, com també els tractats de recreacions científiques, tenien per objecte comú ensenyar a reproduir, amb un mínim d’objectes domèstics, els…

Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…

És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic

Des del 1900 té categoria de facultat universitària, dependent de la Universitat de Londres Reuneix eminents professors i ha tingut com a directors WH Beveridge i L Robbins, entre altres Les seves aportacions científiques són recollides en nombroses publicacions, entre les quals Economica 1921 De les institucions docents que en depenen cal assenyalar el Center for Labour Economics 1974

Deixeble de Galileu i de Torricelli, fou secretari de l’Accademia della Crusca, on collaborà en la tercera edició del Vocabolario Escriví obres científiques sobre Saturn, la invenció de les ulleres, etc, Prose fiorentine 1661, Vite dei pittori antichi 1667, alguns escrits dramàtics i Discorso dell’obbligo di ben parlare la propria lingua 1657, la seva obra més important