Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Sistema nerviós central
Anatomia humana
El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…
Els himenomicets afil·loforats
Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier Llimona / SCM Es…
salze triandre
Salze triandre
Bernd Haynold (CC0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, agudes i serrades, i d’aments prims i cilíndrics.
Nord-europeu i medioeuropeu, es troba en algunes comarques humides del Principat
coleta
Botànica
Alga verda, de l’ordre de les caulerpals, amb estolons cilíndrics, vivaços, fixats al fons, dels quals parteixen expansions laminars erectes, enteres, en forma de fulla, prolíferes i anuals.
Les coletes viuen formant herbeis densos, sobre fons sorrencs o fangosos, poc profunds
orgue
A l’esquerre façana d’un orgue amb les parts principals (orgue major, torratxes i cadireta); al centre, esquema d’un secret o salmer de corredores siutat sota un joc de tubs (registre) a la dreta, seccions longuitudunals dels dos tipus de tubs bàsics: labial (a, de metall i obert; b, tapat o bordó; c, de fusta) i de llengüeta (d, tub de bombarda)
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon constituït per jocs de tubs que, polsades unes tecles, sonen al buf del vent generat per manxes o per un compressor elèctric.
Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…
gatell
Botànica
Petit arbre, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçària, de fulles oblongues, tomentoses al revers, i d’aments cilíndrics que apareixen abans que les fulles.
És freqüent a les vores dels corrents d’aigua
clavicipitals
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, caracteritzats per la presència d’ascs cilíndrics i allargats, proveïts d’un obturador apical gruixut, no amilaci, que contenen espores filamentoses, sovint septades.
El gènere més conegut és el dels clavíceps
batedora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el batement de gèneres de cotó, llana, etc, que actua trencant l’aprest per l’acció batent d’una sèrie de llistons cilíndrics i elimina la pols, la borra, etc.
Algunes batedores poden anar combinades amb màquines especials que efectuen també l’operació del raspallament
cap de frare
Tecnologia
Broca d’extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics, generalment amb la finalitat d’encabir-hi la cabota d’un clau, d’un cargol o d’un tipus especial de rebló.
Sant Hilari (Abrera)
Art romànic
Situació Petita església preromànica, molt interessant a desgrat de la seva aparença externa J Pahissa Es troba 1 km cap al nord-est de la població, a la dreta del Llobregat, prop de l’estació i vora el riu Mapa 36-15392 Situació 31TDF093974 Per arribar-hi, cal agafar una pista que surt del poble i, en direcció al riu Llobregat, travessa la via del tren Història Bastida sobre una villa romana, la capella és esmentada el 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d’aquest, el seu segon…