Resultats de la cerca

Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la pena Amb Les…

Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994, enèsima versió…

El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…

Vida El 1923 fundà amb Jacques Béranger i Émile Taponier l’Office Cinématographique, que edità els primers Ciné-Journal Suisse També creà la productora Film AAP 1928, que esdevingué Cinégram en associar-se amb Alfred Masset D’altra banda, fou el primer que revelà pellícula pancromàtica a Suïssa, alhora que es dedicà a comercialitzar i a installar aparells cinematogràfics Operador de la Creu Roja Internacional, el 1931 arribà a París, i amb el seu fill Adrien fotografiaren Sous les casques de cuir Albert de Courville, sobre un argument de Francisco Elías i produït per Camile Lemoine Tots…

Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere policíac, es…

Es formà a la facultat de lletres El 1932 Juan Piqueras l’introduí en els ambients cinematogràfics polítics de l’avantguarda Creà diferents cineclubs universitaris Membre del comitè nacional de la Unión Federal de Estudiantes Hispanos 1935, el 1937 n'esdevingué secretari general i el mateix any fou elegit membre del comitè nacional de la Federació Nacional dels Estudiants de Catalunya El 1951 inicià la crítica cinematogràfica a Índice , i uns quants anys més tard creà —amb Bardem, Ducay i Garagorri— Objectivo El 1955 fou un dels organitzadors de les converses de Salamanca El 1949 inicià la…

De família ucraïnesa, debutà a l’escena teatral amb un muntatge de l’obra Big Town 1947 Un parell d’anys més tard es convertí en el suplent de Marlon Brando i actuà en el seu lloc en algunes funcions de The Streetcar Named Desire 1949 d’Elia Kazan Per al mateix director treballà a Panic in the Streets 1950, un dels seus primers crèdits cinematogràfics, en què s’albira el tret comú de molts dels futurs personatges que més endavant interpretà, el de dolent Entre la llarga llista de produccions cinematogràfiques en què participà hi ha títols destacats com ara Sign of the Pagan 1954, D Sirk, en…

De família jueva emigrada, canvià el seu cognom originari Straussler pel del seu pare adoptiu La seva primera obra, Walk on the Water 1960, estrenada el 1968, fou un gran èxit Rosencrantz and Guildenstern Are Dead 1966, obra basada en els dos companys del Hamlet shakespearià, tingué també una acollida molt favorable Les seves obres demostren un gran enginy en la construcció de diàlegs d’humor surrealista Cal esmentar, també, Travesties 1974, Jumpers 1970, el musical Every Good Boy Deserves Favour 1977, The Real Thing 1982, In the Native State 1991,  The Invention of Love 1997, la trilogia …

Als anys trenta estudià al Daykarhanova Theatre School de Nova York Després de debutar com a actor i autor teatral a Broadway amb l’obra Only the Heart 1944, es decantà per aquesta segona ocupació, que combinà amb els guions cinematogràfics i televisius Estrenà prop d’una cinquantena d’obres, generalment drames centrats en conflictes quotidians ambientats al Sud dels EUA, moltes de les quals origen dels seus guions Destaquen la trilogia formada per 1918 1985, On Valentine's Day 1986 i Courtship 1987 i The Young Man From Atlanta 1995, que obtingué el premi Pulitzer Com a guionista, guanyà un…

Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka 1930, s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho La seva primera pellícula fou la història de titelles Musume Dojoji ‘Una noia al temple Dojo’, 1946, perduda arran de l’ocupació dels EUA Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants Sobresurten Pu-san ‘El senyor Pú’, 1953 Okuman Choja ‘El milionari’, 1954 Biruma no tategoto ‘L’arpa birmana’, 1956, guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de Venècia Nobi…