Resultats de la cerca
Es mostren 624 resultats
Barry J. Marshall
Medicina
Metge australià.
Es graduà a la Universitat d’Austràlia Occidental, i del 1977 al 1986 exercí i investigà al Royal Perth Hospital Posteriorment, continuà el treball de recerca a la Universitat de Virgínia, 1986-96 i, novament, a la Universitat d’Austràlia Occidental des del 1997 L’any 2005 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb J Robin Warren per la identificació del bacteri Helicobacter pylori com a causant de la gastritis i de l’úlcera pèptica duodenal
Jack Saint Clair Kilby

Jack Saint Clair Kilby
© Texas Instruments
Física
Físic nord-americà.
Es graduà en enginyeria elèctrica a la Universitat d’Illinois 1947 El 1958 ideà i construí el primer circuit electrònic integrat L’any següent registrà la primera patent del xip, sota el nom de Circuits Electrònics Miniaturitzats Fou pioner en l’aplicació de la tecnologia dels microxips per a usos militars, industrials i comercials i coinventor de la calculadora electrònica de butxaca Rebé el premi Nobel de física l’any 2000, compartit amb Žores I Alferov i Herbert Kroemer
César Milstein
Química
Químic britànic d’origen argentí.
Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips
Yves Chauvin
Química
Químic francès.
Es graduà a l’Escola de Lió de Física, Química i Electrònica el 1954 i posteriorment treballà a l’Institut Francès del Petroli, del qual fou director de recerca Investigà sobre diversos processos petroquímics, dels quals destaquen el dimersol, l’alfa-butol i, sobretot, de la metàtesi de les olefines, el descobriment de la qual el féu mereixedor del premi Nobel l’any 2005 compartit amb Robert H Grubbs i Richard R Schrock Fou membre de l’Acadèmia de Ciències Francesa 1996
Nikolaj Nikolajevič Sem’onov
Física
Químic físic rus.
Estudià a la Universitat de Petrograd i acabà els seus estudis el 1917 en plena revolució Treballà en aquesta ciutat anomenada ja Leningrad fins el 1944, que se n'anà a Moscou Féu recerques bàsiques sobre cinètica química, especialment les reaccions en cadena i les explosions tèrmiques Director de diversos instituts a l’URSS i membre de nombroses societats científiques internacionals, rebé importants premis i distincions en especial, li fou atorgat el premi Nobel de química el 1956, compartit amb CN Hinshelwood
basic
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a aplicacions científiques i generals, de caràcter conversacional i fàcil d’usar.
Fou concebut el 1965 per JG Kemeny i TE Kurtz a Nou Hampshire, EUA, com a primer pas en l’aprenentatge del fortran en ambients universitaris i en modalitat de temps compartit La seva simplicitat de comprensió i ús, així com algunes funcions noves com ara la manipulació de matrius com si fossin variables, l’han convertit en un llenguatge àmpliament usat no solament en ordinadors i terminals intelligents, sinó també en certes calculadores programables El nom és un acrònim de Beginner's Allpurpose Symbolic Instruction Code
Simon van der Meer
Física
Físic neerlandès.
Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans
Theodor W. Hänsch

Theodor W. Hänsch
© University of Munich
Física
Físic alemany.
El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència
El Congrés dels Estats Units detecta espionatge nuclear per part de la Xina
El Congrés dels Estats Units revela que el Govern xinès ha espiat la indústria nuclear nord-americana En un extens informe, elaborat per nou congressistes sota la coordinació del republicà Christopher Fox, s’arriba a la conclusió que des dels anys setanta la Xina ha modernitzat el seu arsenal atòmic gràcies al coneixement directe de la tecnologia nord-americana, i que ha compartit aquest coneixement amb països “enemics” de Washington Iran, Corea del Nord, Líbia, Síria i Pakistan El Govern xinès desqualifica les conclusions de l’informe, que considera “paranoies de la guerra freda”
Ramon de Montcada
Història
Senyor de Tortosa —Ramon (I) de Montcada—.
Fill del gran senescal Guillem Ramon I, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171 El 1150 figurà amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d’Alfons I amb Eudòxia Comnè Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada Es casà amb Ramona, del llinatge de Tornamira
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina