Resultats de la cerca

Vinculat al Reus Deportiu, fou entrenat, entre d’altres, per Rosa Maria Romero Es proclamà campió de Catalunya en totes les categories entre els anys 2000 i 2012, així com campió d’Espanya en vuit ocasions consecutives 2000-07 En representació de la selecció catalana de patinatge, assolí la medalla de bronze als Jocs Panamericans 2010 També participà en Campionats del Món i d’Europa amb la selecció espanyola Del seu palmarès estatal com a entrenador i coreògraf del grup show del Reus Deportiu, en destaquen quatre primers llocs del Campionat d’Espanya en diverses categories de grups En l’àmbit…

Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de la Costa…

Se li atribueix la creació de les cinc posicions dels peus en la dansa, posicions que es consideren la base de l’art de ballar i que tenen per principi l’aplom i l’equilibri del cos en moviment El 1700 publicà Chorégraphie ou l’art d’écrire la danse par caractères, figures et signes démonstratifs avec lesquels on apprend facilement de soy-même toutes sortes de dances També publicà una recopilació dels balls existents al seu temps, en la qual exposava un sistema d’adaptar el moviment coreogràfic a una escriptura específica a través d’uns codis, unes formes, figures i signes que representessin…

Fou deixeble d’E Ellberg a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1926-31 i posteriorment es traslladà a París, on estudià amb L Sabanejev Exercí també de crític musical i escriví diversos assaigs La seva obra compositiva és d’una gran austeritat de mitjans expressius i revela un treball rigorós Del romanticisme de la seva joventut evolucionà cap al dodecatonisme, i al llarg de la seva trajectòria foren decisives les influències d’A Honegger, I Stravinsky i S Prokof’ev De la producció de Wirén cal destacar les cinc simfonies, la Suite Romàntica , opus 22 1944, el Concertino per a flauta i…

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de Messager 1886, i…

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb Diaghilev que…

Estudià al teatre Bolšoj de Moscou, on es graduà el 1924 Influït per l’avantguarda russa dels anys vint i primera meitat dels trenta, creà coreografies innovadores El 1939, críticat per les autoritats soviètiques per no seguir els dictats del realisme socialista, abandonà el Bolšoj Uns quants anys abans 1936 havia estat nomenat director de dansa del Teatre de les Arts Populars de Moscou, a partir del qual aprofundí el coneixement de les danses tradicionals de l’URSS, que el 1937 el portà a fundar la Companyia Estatal de Dansa Popular popularment coneguda com Ballets Moisejev, amb el qual,…

Durant 20 anys fou el mestre de ball de Lluís XIV i assumí també la direcció de l’escola de l’Académie Royale de Dance Fixà les regles tradicionals de la dansa francesa noble, estructurà la tècnica de la dansa clàssica i en definí les cinc posicions

La seva concepció de la dansa dins el cinema revolucionà el gènere del musical Alguns dels seus films són The Pirate 1948, The Three Musketeers 1948, Singing in the Rain 1952, On the Town 1951, actor i director, Invitation to the Dance 1953, actor i director, premi al festival de Berlín, Hello Dolly 1968, director i That's Entertainment II 1976, director

Considerat el precursor de la reforma de la dansa, havia estudiat amb Nicolas Blondy 1675-1739, a càrrec de la cort imperial de Viena Contractat per aquesta cort el 1735, començà a experimentar amb la concepció del ballet adaptant l’acció dramàtica de la coreografia a un moviment d’expressió natural i treballant la pantomima en funció de la partitura musical Adaptà diverses obres al ballet, com ara Britannicus 1740, de Jean Racine, Idoménée , de Prosper-Jolyot Crébillon, i Alzire , de Voltaire La successiva adaptació d’obres literàries el portà a un canvi en la concepció coreogràfica, que…