Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Zhenyan
Secta de la Paraula Veritable, una de les deu sectes del budisme xinès a l’època tang.
Promoguda per l’indi Vajrabodhi, que anà a la Xina l’any 719, fou un reflex tardà del budisme indi en la seva forma tàntrica Vajrayāna, transformat per ideals ètics xinesos Més que una doctrina elaborada, proposava un camí curt i fàcil per a la salvació, basat en la creença en el poder màgic dels mots veritables pronunciats pel Buda, capaços, especialment, d’alliberar les ànimes dels càstigs infernals D’aquí que la recitació dels mantra i el ritual budista s’incorporessin als tradicionals oficis xinesos de difunts Desapareguda la secta, s’han continuat practicant fins avui els…
el Cenacle
Estança on Jesús celebrà la Cena amb els apòstols.
Des del s V fou identificada amb l’estança on els apòstols reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i al costat de la qual fou edificada, al s IV, una basílica, situada a Sió, fora de les antigues muralles, al costat SW de Jerusalem Al s XIV el Cenacle destruït i reedificat diverses vegades fou reconstruït en estil gòtic per Robert d’Anjou, rei de Nàpols, i confiat als franciscans Al s XVI, a causa de la creença que allà hi havia la tomba de David, passà als musulmans, fins als temps moderns, que deixà d’ésser lloc de culte i adquirí un estatut especial
Arnau Descós
Filosofia
Humanista.
Estudià humanitats a Nàpols A Mallorca fou deixeble de Pere Daguí, a qui succeí en la càtedra de filosofia lulliana el 1500 Amic de Bernat de Boïl, sostingué amb aquest, des del 1484, una activa correspondència, en llatí, sobre temes humanístics i procurà d’introduir-lo en la doctrina lulliana Defensor de la creença en la Immaculada Concepció, el 1487 participà en el certamen valencià convocat per Ferran Dies, en honor d’aquesta advocació mariana, amb poesies en llatí i en català, i escriví un opuscle teològic sobre el tema concepcionista Deixà, igualment inèdits, un tractat…
l’Assumpció
Elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel.
Aquesta doctrina fou definida com a dogma de fe per Pius XII l’1 de novembre de 1950 en la constitució dogmàtica Munificentissimus Deus , com a resposta a les repetides peticions fetes als papes des del 1863 Aquesta doctrina no es troba explícitament en el Nou Testament ni en els primers segles del cristianisme Gregori de Tours mort el 594 és probablement el primer testimoni de la creença en l’Assumpció a Occident Aquesta creença no es generalitzà fins al s VIII fou sostinguda més tard pels grans teòlegs de l’escolasticisme i de la Contrareforma Els fonaments bíblics…
certesa
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se ( dubte
).
Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals …
Alícia Framis
Art
Artista.
Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i a l’escola de Belles Arts de París Visqué entre Barcelona, París i Amsterdam fins l’any 2005, any que s’installà a Xangai, on dirigeix el Museum of Contemporary Art La seva obra, sovint qualificada d’art social o de nova performance , és hereva de l’art de la performance dels anys setanta, influïda per Marina Abramović La seva creença en les limitacions de l’art a l’hora de comunicar sentiments i idees l han portada a cercar el contacte físic i directe amb el públic mitjançant peces que permeten experiències insòlites Ha exposat…
Jaume
Cristianisme
Apòstol.
Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista, formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n'hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume de Galícia ,…
abjurar
Renunciar amb jurament i de manera solemnial (una creença religiosa o una religió).
mesquita d’‘Umar
Nom amb què és coneguda, erròniament, la Qubbat as-Saḫra (‘Cúpula de la Roca’) de Jerusalem, un dels centres de pelegrinatge més importants de l’islam.
Situada al mig de l’esplanada de l’antic temple hebreu anomenada avui Haram aš-Šarīf ‘recinte sagrat o noble’, s’alça just sobre la roca on la tradició situa el lloc de l’antic Sant dels Sants i des d’on, segons la creença musulmana, Mahoma pujà al cel mi'raǧ Construïda per artistes bizantins, les obres foren iniciades probablement vers el 669, bé que la data acceptada tradicionalment és el 691, sota el califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān constitueix la mostra més antiga de l’art sumptuari islàmic De planta octogonal i profusament adornada de marbres, mosaics i majòliques, és coronada per una…
intel·ligència espiritual
Educació
Capacitat de relacionar-se amb la dimensió transcendent de l’ésser humà i de generar un sentit personal de l’existència en relació amb la pròpia vida, els altres i la natura.
Dahar Zohar i Ian Marshall, investigadors de les universitats d’Oxford i Londres respectivament, proposaren aquest terme a final del s XX, a partir d’estudis empírics sobre l’activitat cerebral en moments de reflexió sobre el sentit global de la vida o bé en pràctiques espirituals Aquesta capacitat està relacionada amb la creença religiosa i fins i tot amb la pràctica d’una determinada religió Però no és exclusiva d’aquest camp Qualsevol persona sense una adscripció religiosa concreta pot desenvolupar les seves idees a l’entorn del sentit de la vida i de la transcendència,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina