Resultats de la cerca

Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les seves…

Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i camini ed ogni…

Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són  Fortunella 1958,  Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa…

Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN  i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba…

Deixeble del seu pare Giovanni Cambiaso Cambiaso, Gènova 1495-1577 i format en un cert rafaelisme a través de Perin del Vaga Treballà a Gènova, on decorà al fresc esglésies com la catedral de San Lorenzo 1559-62 i alguns palaus El 1583 fou cridat per Felip II a El Escorial, on pintà les voltes del presbiteri i del cor Fou famós al seu temps per l’extraordinària celeritat amb què pintava Assajà, amb curiositat molt pròpia del manierisme, la quadratura o descomposició dels volums pictòrics en políedres dibuixos a la Galleria degli Uffizi, de Florència, i jugant amb el contrast…

Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…

Format al taller de LGhiberti, conreà l’estil gòtic internacional Mare de Déu amb l’Infant, 1423 Kunsthalle, Bremen i fou alhora un dels renovadors de la pintura florentina quant a la representació naturalista de l’espai i la llum Mare de Déu amb l’Infant i Santa Anna , 1424 Galleria degli Uffizi, Florència Començà els frescs de la capella Brancacci església del Carmine, Florència, la continuació dels quals deixà a la responsabilitat de Masaccio, a causa d’un viatge a Hongria 1425 Vers el 1430 anà a Roma, on decorà la capella de Santa Caterina a la basílica de San Clemente,…

Mestre als disset anys, s’interessà per la música i la literatura i el 1944 s’afilià al Partit Comunista La seva carrera com a periodista sínicià en L’Unitá 1947, per passar després a Pionere 1950, a la direcció d' Avanguardia 1950, una altra vegada a L’Unitá 1956 i a Paese Sera 1958 L’any 1948 començà a escriure narracions curtes per a infants en L’Unitá , les quals es publicaren posteriorment sota els títols de Il Libro delle Filastrocche 1950 i Il romanzo de Cipollino 1951 Del 1966 al 1969 participà en projectes collaboratius amb els infants i el 1970 rebé la medalla Hans Christian…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució…

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren…