Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i…
Anthony Quinn
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà d’origen mexicà.
Provinent del teatre, s’inicià en el cinema l’any 1936 Actor molt temperamental, intervingué, entre altres pellícules, a Viva Zapata 1952, d’E Kazan La strada 1954, de FF ellini Lust for Life 1956, de V Minnelli Barrabas 1962, de M Fleischer Zorba, the Greek 1964, de M Cacoyannis Behold a Pale Horse 1964, de F Zinnemann The Shoes of the Fisherman 1968, de M Anderson The Secret of Santa Vittoria 1969, de S Kramer A Dream of Kings 1970, de D Mann Lion of the Deserts 1979, de M Akkad The Salamander 1981, de P Zinner The Old Man and the Sea 1990, de JTaylor Oriundi 1999, de R…
Qhapaq Ñan

Vista d'un camí del Qhapaq Ñan
© Projecte Qhapaq Ñan
Història
Sistema de vies de l'imperi inca de 30.000 km que recorria la serralada dels Andes.
És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV aconseguí la…
Varradòs

Paisatge muntanyòs de la Vall de Varradós amb l’Aneto al fons (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Vall
Vall de la Vall d’Aran, estesa entre el Montlude i les serres de Guarbes, Sescorjada, la pica Palomèra, el coll d’Ansa de Caudèra, el tuc d’Es Armeròs i la collada de Varradòs
(2 040 m alt.).
Aquesta comunica la vall amb la de l’Unhòla, al N, i la serra d’Arenho, el coll de Vilac, els tucs Nere i de Samont, el pic de coma d’Auran, el tuc de Guilhem i Es Desèrts d’Arròs, al S La capçalera d’aquesta vall és compresa dins el terme de Viella des del pla de Mont, la vall constitueix la part més extensa de l’antic terme d’Arròs i Vila A mitja vall, al vessant meridional de la serra de Guarbes, hi ha el grup de bordes d’Era l’Artiga de Varradòs , i més avall, el santuari i les bordes de Sant Joan d’Arròs La vall és drenada pel riu de Varradòs , emissari dels estanys d’Era Pincèla, que s’…
Carles Reig i Morell
Literatura catalana
Teatre
Poeta, dramaturg, novel·lista i traductor.
Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa 1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural…
,
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes de deshidratació, de manera…
regió andina
Geografia
Regió natural d’Amèrica del Sud que comprèn tota l’àrea occidental del continent per on s’estén la serralada dels Andes i les regions costaneres des del N de Colòmbia a la Terra del Foc.
Segons la Unió Geogràfica Internacional aquesta gran regió es divideix en quatre parts els Andes del nord i les planes costaneres Colòmbia i Equador els Andes centrals i les regions costaneres Perú, Bolívia, deserts del nord de Xile i de l’Argentina els Andes del sud sector septentrional i les regions costaneres de Xile central fins a l’illa de Chiloé els Andes occidentals de Patagònia i l’arxipèlag de la Terra del Foc La regió andina no comprèn només grans muntanyes, sinó també altiplans com l’altiplà de Bolívia, xarxes d’escolament i planes costaneres Alhora, les diferències d’…
Southern Ocean Iron Experiment
Experiment ecològic a gran escala per demostrar la influència del ferro sobre el creixement del fitoplàncton i el refredament del planeta a l’hemisferi sud.
Dut a terme el 2002, consistí a abocar ferro a la mar en dues àrees de 225 km 2 , fins a concentracions de 0,05 ppm Atès que estudis anteriors suggerien que en les quatre últimes glaciacions en què el contingut de fitoplàncton era molt elevat, els oceans havien rebut quantitats importants de ferro de l’expansió dels deserts, l’experiment pretenia escatir si existeix alguna relació entre el ferro i el creixement del fitoplàncton El resultat fou un augment molt pronunciat del fitoplàncton al llarg de milers de quilòmetres quadrats, que comportà un increment de l’activitat…
simun
Meteorologia
Vent molt calent, sec i sufocant, que bufa ocasionalment sobre els deserts d’Aràbia i d’Àfrica.
Va associat a la part frontal d’un sistema de baixes pressions i de vegades és portador d’arena molt fina
pare del desert
Cristianisme
Cadascun dels primers anacoretes i cenobites cristians dels deserts d’Egipte i Palestina (segles IV i V).
Llurs biografies han estat recollides en les Vides dels pares i llurs sentències breus en els Apotegmes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
