Resultats de la cerca

És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a envair les estructures adjacents i a propagar-se amb la sang i la limfa a altres òrgans per a reproduir-hi nous tumors o metàstasis El càncer de tiroide és molt menys freqüent que les afeccions benignes de la glàndula, per bé que sempre que es presenta una tumoració tiroidal cal comprovar si es tracta d’un tumor maligne, ja que les manifestacions locals no permeten de…

És anomenat càncer de trompes de Fallopi el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits de les trompes uterines, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per òrgans allunyats formant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de trompes de Fallopi és poc freqüent i representa menys del 0,5 % dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta després de la menopausa, especialment…

La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda que es caracteritza per la formació d’unes lesions, anomenades granulomes sarcoides, que es poden localitzar en nombrosos òrgans En general, però, es presenten especialment als pulmons És habitual que la sarcoïdosi no provoqui símptomes, de manera que sol passar inadvertida Per això no és estrany que es descobreixi casualment, per exemple en detectar lesions pulmonars característiques quan s’efectua una radiografia de tòrax en una revisió mèdica rutinària En aquest cas, la prova de la tuberculina negativa ajuda a orientar-ne la diagnosi…

La malaltia de von Willebrand és un trastorn de la coagulació degut a una alteració genètica hereditària que es caracteritza per l’aparició d’hemorràgies o la prolongació de les que es presenten per altres causes La malaltia de von Willebrand és poc freqüent i afecta igualment els dos sexes L’origen d’aquesta afecció consisteix en un defecte en la síntesi d’una glucoproteïna, anomenada factor von Willebrand , que en el plasma circula associada al factor VIII de la coagulació, i les funcions de la qual són d’estimular l’elaboració del factor VIII i afavorir l’adherència de les plaquetes A…

En el transcurs de la majoria de les malalties infeccioses se solliciten anàlisis de sang amb l’objectiu d’avaluar algunes alteracions sanguínies més o menys característiques en casos d’infecció Les anàlisis de sang se solen indicar durant les primeres fases de la malaltia per a orientar la diagnosi, i es repeteixen més endavant, durant la convalescència, per tal d’avaluar l’evolució del trastorn La mostra de sang s’obté introduint una xeringa en una vena superficial, generalment de l’avantbraç El volum de sang que s’extreu és variable —depèn del tipus i la quantitat d’exploracions que calgui…

L’ ecografia és un mètode d’exploració que es basa en l’ús d’ultrasons, és a dir, ones sonores d’alta freqüència que no es perceben amb l’oïda humana, que es projecten sobre una determinada zona del cos i es refracten en una proporció més o menys elevada segons les estructures de la zona, de manera que el seu registre permet de reproduir gràficament les característiques anatòmiques de l’àrea explorada Per a practicar una ecografia es colloca sobre la zona que cal examinar un dispositiu emissor d’ultrasons, o transductor, i entre ell i la pell s’interposa una substància conductora que facilita…

Es forma als budells i s’elimina amb els excrements, els quals li deuen, en part, el color que tenen Té una activitat òptica marcadament levorotatòria És emprada per a la diagnosi de malalties hepàtiques i intestinals

Es realitza especialment per a la diagnosi de determinades estenosis ureterals inflamacions, càlculs, compressions externes, per a l’estudi de l’orina de cada ronyó separadament i per a extreure càlculs localitzats en els caps inferiors dels urèters

Professor a Leiden, exercí després a Viena, on contribuí al desenvolupament de la Wiener Medizinische Fakultät Fou metge de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Féu estudis d’anatomia, diagnosi, patologia, etc, i ideà el licor de Van Swieten