És anomenat càncer de trompes de Fal·lopi el desenvolupament anòmal d’un grup de cèl·lules originàries dels teixits de les trompes uterines, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per òrgans allunyats formant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals.
El càncer de trompes de Fal·lopi és poc freqüent i representa menys del 0,5 % dels tumors malignes de l’aparell genital femení. En general es presenta després de la menopausa, especialment entre 50 anys i 60.
La causa d’aquesta transformació maligna roman desconeguda i no se n’han determinat factors predisposants.
El càncer de trompes se sol desenvolupar durant molt de temps sense provocar manifestacions. Quan el tumor ateny una grandària considerable, la dona que n’és afectada pot experimentar un engrossiment abdominal, que en un primer moment es pot percebre com una molèstia no dolorosa que ocasiona sensació de pesadesa. En créixer, el tumor pot comprimir els òrgans veïns i originar alteracions diverses com ara restrenyiment, diarrea o trastorns de la micció. En molts casos s’ocasiona igualment una leucorrea aquosa o sanguinolenta. Si no és tractada en les primeres fases de desenvolupament, aquesta alteració presenta l’evolució habitual de les malalties canceroses, amb formació de metàstasis i finalment complicacions mortals.
Per a diagnosticar el càncer de trompes cal efectuar diverses proves complementàries, com ara ecografies, hístero-salpingografia o laparoscòpia. En molts casos, la diagnosi no es confirma definitivament fins que no es realitza una intervenció quirúrgica en el curs de la qual s’obté una mostra del teixit afectat per tal d’examinar-la al laboratori. Si es confirma la diagnosi de càncer, hom procedeix a l’extirpació del tumor i dels òrgans que podrien haver estat envaïts, la qual cosa inclou generalment ambdues trompes i els ovaris, l’úter i els ganglis limfàtics de la zona. En algun cas, cal a més aplicar d’altres mesures terapèutiques, com la quimioteràpia i la radioteràpia. El pronòstic és molt variable, segons el grau d’extensió del càncer en el moment de la diagnosi i el tractament.