Resultats de la cerca

Fill de cantants folk , passà la infantesa al Canadà, on des de molt jove formà part d’un grup musical amb la seva mare i la seva germana, i molt aviat cridà l’atenció pels seus dots com a cantant Durant l’adolescència esdevingué molt afeccionat a l’òpera, cosa que ha influït molt en la seva producció posterior, com també diversos cantants, especialment Judy Garland, Edith Piaf i Al Jolson Bé que seguí cursos de piano clàssic de manera irregular, la seva formació és bàsicament autodidacta El 1993-96 actuà sobretot en locals de Montreal i el 1996 anà a Nova York Dos anys després entregistrà el…

Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert , Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles sirvientes 1979…

Estudià música a Nova Zelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat importants personatges d’…

Estudià música a Nova Zelanda i Austràlia abans de traslladar-se a Londres, on amplià la seva formació amb Vera Rózsa El 1969 debutà al Camden Festival amb La donna del lago i inicià una brillant carrera que l’ha dut a cantar als millors teatres d’òpera i festivals del món, amb actuacions estellars al Covent Garden de Londres, el Metropolitan de Nova York i les òperes de París i de Viena, a més dels festivals de Salzburg i de Glyndebourne, entre d’altres Amb un repertori inicialment centrat en les òperes de WA Mozart i R Strauss, posteriorment ha abordat importants personatges d’…

Vida Les dades del seu naixement són confuses Possiblement nasqué en algun lloc de la regió de la Toscana Algunes evidències en les seves obres i la presència d’H Isaac a Florència des del 1484 fan pensar que potser aquest fou el seu mestre Entre el 1510 i el 1517 estigué prop de Nàpols al servei de Constance d’Avalos, duquesa de Francavilla, com a mestre de música dels seus fills També passà algun temps a la cort francesa, on conegué Jean Mouton Després es dirigí a Roma i cap al mes d’octubre del 1517 entrà a formar part de la capella pontifícia com a cantant, la qual no abandonà fins a la…

Vida Humorista gràfic, historietista i guionista, s’inicià en l’animació amb dos curts en 8 mm Fajina i Los mercenarios 1971 Professionalment començà a treballar als Estudios Buch-Sanjuán, on conegué Jordi Amorós, i després entrà com a tècnic de truca als estudis de publicitat de Ricard de Baños, el fill del pioner Amb J Amorós fundaren el 1974 els estudis Equip Dibuixos Animats, que des d’aleshores ha realitzat una gran quantitat d’espots per al cinema i la TV, sèries, caretes, crèdits i videoclips El primer llarg que sortí de la firma fou Historias de amor y masacre 1975-78, estrenat el…

El 1934 començà a estudiar cant al conservatori de Berlín Quatre anys més tard fou contractada per l’òpera de la Ciutat de Berlín, i més tard amplià la seva formació amb M Ivogün El 1944 el director Karl Böhm la incorporà a l’Òpera de Viena fins el 1950 Durant aquests anys, debutà al Covent Garden de Londres el 1947 Cantà assíduament al teatre londinenc, on es destacà en el repertori alemany R Strauss, WA Mozart, R Wagner i italià G Verdi, G Puccini, que interpretà en anglès Cantà també regularment amb la Scala de Milà 1949–63, al Festival de Salzburg 1949–64 i a l’Òpera de San Francisco 1955…

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del 1991 fou…

A partir dels anys seixanta es convertí en la cantant nord-americana per excellència A l’igual de Frank Sinatra, mantingué una gran popularitat quan els qui venien més discos eren grups de pop-rock Enregistrà el seu primer disc el 1963, The Barbra Streisand Album , però en aquella època les seves prioritats eren el teatre, la televisió i el cinema, i la cançó restà com a activitat complementària, tot i que posteriorment la reprengué i ha publicat més d’una cinquantena d’àlbums En el món de l’espectacle, el seu èxit en la revista musical Funny Girl la portà al cinema aconseguí l’Oscar i el…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar,…