Resultats de la cerca

Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà…

Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…

Amb el fenici, púnic i moabita, constitueix una branca de l’antic cananeu Les manifestacions escrites de l’hebreu en el seu període més antic són la Bíblia hebraica 1200-200 aC i l’epigrafia de l’època reial Malgrat el predomini creixent de l’arameu d’ençà del període de l’exili segle VII aC, l’hebreu continuà servint de mitjà d’expressió, si més no escrit, en el període postbíblic una part de la literatura apòcrifa, documents de la mar Morta i les inscripcions en monedes macabees, en tombes i en osseres jueves La majoria dels escrits rabínics dels primers segles cristians foren també escrits…

Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…

Situació Escassos vestigis de la capçalera d’aquesta església, despullats dels seus paraments de pedra ben tallada, que foren reaprofitats per a construir l’església parroquial de Sant Miquel dels Angles ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest edifici, primitiva parròquia dels Angles, es troben en un camp, entre la carretera de Formiguera i el camí de Vallsera, a uns centenars de metres al NE del poble dels Angles, al lloc anomenat “Església Vella” Molts dels seus carreus foren reutilitzats per a construir l’actual església parroquial de Sant Miquel, neoromànica, que és al nucli antic del poble,…

Situació Exterior de la capçalera rectangular de l’església, que sembla correspondre a una edificació anterior d’època pre-romànica ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Joan és situada a uns 300 m al sud-est del poble de Sant Joan de Pladecorts, al costat del cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′35″ N - Long 2° 47′43″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat a la monografia precedent PP Història L’església parroquial de Sant Joan és documentada des de l’any 976, en què Minimilla, senyora de Pladecorts, donà aquest indret, que posseïa en propi alou, al comte de…

Situació Exterior de l’església, molt modificada en època tardana, en la qual destaca l’absis semicircular romànic ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Pere presideix el grup de cases que formen el poble de Tellet, al peu de la serra de Tellet, a la part més septentrional del terme, en les elevacions que separen la Ribera Ampla i la del Teixó Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 37,3” N - Long 2° 40’ 13,8” E Per a anar a Tellet, cal prendre la D-115 a partir de Ceret, i després de 2,5 km agafar, a mà dreta, la D-63 Tellet és a 15 km de Ceret PP Història El 22 d’abril del 876, Anna,…

Situació Llenç de mur del castell, fet amb còdols, aparell molt característic dels edificis d’aquesta comarca V Buron El poble de Pià és situat a tramuntana de la conurbació perpinyanesa, a la dreta de l’Aglí Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 44’ 48” N - Long 2° 54’ 42,6” E S’hi arriba des de Perpinyà per la carretera N-9 en direcció nord-est, després d’haver fet un recorregut d’uns 7 km MLIR Història El lloc de Pià apareix documentat l’any 901 amb la grafia Apianum , nom d’origen llatí que fa pressuposar que molt probablement deu la seva existència a l’establiment en aquest indret d’una antiga…

Aquesta església, avui desapareguda, fou la capella del castell de la Suda Degué ésser bastida dins el recinte d’aquesta fortificació immediatament després de la conquesta feudal de Tortosa l’any 1148 Una de les primeres mencions d’aquest temple es troba en un document sense data que fa referència a l’any 1149 i que conté el repartiment de la ciutat un cop conquerida segons aquesta escriptura, en la divisió especial que es féu del castell de la Suda, s’establí que l’església de Sant Joan fos un edifici d’ús comú per als genovesos i per a Guillem Ramon de Montcada, als quals s’havia atorgat…

La història antiga ja es feia a les universitats espanyoles des de la reforma de les facultats de lletres del 1900 Durant la postguerra, amb l’excepció de S Montero Díaz, pot afirmar-se que el seu desenvolupament va estar bàsicament en mans de prehistoriadors, arqueòlegs, antropòlegs, lingüistes i juristes cal recordar només els noms de P Bosch i Gimpera, L Pericot, M Gómez Moreno, J Caro Baroja, A d’Ors i A García Bellido Això no obstant, existia una important tradició creada i impulsada per aquest darrer Els seus estudis històrico-arqueològics, vinculats a una concepció estilística, pròpia…