Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
píndola
Farmàcia
Medicament afaiçonat en forma de boleta de vegades recoberta d’una capa de color, daurada, argentada, etc.
Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El…
platterspiel
Música
Instrument de vent de llengüeta continguda dins una bufeta animal, que s’emprà sobretot a l’Edat Mitjana.
La llengüeta, probablement doble, es disposava dins una bufeta esfèrica d’on partia el tub o tubs acústics amb forats, i a la qual l’instrumentista insuflava aire a través d’un bufador En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna amb llengüeta i reserva d’aire No se n’ha conservat cap exemplar original de l’època medieval Apareix, però, en diverses representacions iconogràfiques amb formes diferents En les Cantigas de Santa María , d’Alfons X el Savi, és representat amb dos models, l’un amb un tub acústic corbat similar a una banya i l’altre amb dos tubs units de cos…
Johann Müller
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic alemany, conegut també amb el nom de Regiomontanus.
Ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1450 es traslladà a Viena per estudiar amb Peurbach Més tard anà a Itàlia a perfeccionar el grec amb el cardenal Bessarió, per tal de completar la traducció al llatí de l' Almagest , iniciada per Peurbach Müller inclogué en aquesta traducció un prefaci amb una sèrie d’argumentacions defensant la immobilitat de la Terra El 1471 s’establí a Nuremberg, on l’any següent pogué observar el pas d’un cometa molt brillant, probablement el cometa de Halley, i descriví en un opuscle les seves observacions Bisbe de Ratisbona 1475, aquest any fou cridat a Roma…
futbolè
Química
Molècula de fórmula C6 0, tercera forma de carboni cristal·litzat.
Desconeguda fins fa poc temps, deu el nom a la seva forma esfèrica, amb dotze pentàgons i vint hexàgons, com una pilota de futbol D’estabilitat prevista teòricament, ha estat sintetitzada en el laboratori seguint les propostes de HW Kroto, de la Universitat de Sussex, i RF Curl i RE Smalley, de la Universitat de Rice El procediment es basa en la vaporització de grafit amb un feix de raigs làser en presència d’heli La síntesi del futbolè i de molècules semblants ha obert unes grans expectatives, ja que poden presentar propietats molt interessants Així, podrien servir de “molècula…
bala

Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes
o granades
.
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta…
esfericocilíndric | esfericocilíndrica
projecció estereogràfica
Mineralogia i petrografia
Mètode per a representar en dues dimensions la posició d’un pla o d’una línia que és situat en tres dimensions.
En cristallografia, és emprat per a representar les cares d’un cristall Hom suposa que el cristall és situat en el centre d’una esfera de radi arbitrari, i hom traça, des del centre de l’esfera, una perpendicular a cadascuna de les cares que es prolonga fins a tallar la superfície esfèrica en un punt anomenat pol de la cara corresponent Les cares del cristall són així representades pel conjunt de pols a la superfície de l’esfera Per a representar la posició d’aquests pols en projecció estereogràfica, hom escull com a pla de projecció el pla horitzontal de l’equador, i com a punt…
Eduard Torroja i Miret
Eduard Torroja i Miret Pont del ferrocarril sobre l’Ebre
© Fototeca.cat
Arquitectura
Enginyer i arquitecte.
Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en…
astigmatisme
Física
Aberració d’un sistema òptic consistent en que la imatge d’un punt objecte no és un punt sinó dues rectes (anomenades rectes focals de Sturm) perpendicular entre si.
Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les seccions del…
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina