Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
amigdalina
Bioquímica
Glucòsid cianogenètic present en les llavors de moltes rosàcies, de fórmula:
Soluble en aigua i en alcohol calent, insoluble en èter, és obtinguda de les ametlles amargues desengreixades per extracció amb alcohol bullent.
Dóna un trihidrat que es fon a 200°C l’anhidre es fon a 214-216°C L'emulsina i els àcids minerals diluïts l’hidrolitzen i donen àcid cianhídric, benzaldehid i dues molècules de glucosa És emprada en perfumeria en forma d’essència d’ametlles amargues
dammar
Química
Resina natural que hom obté de la dammara, formada per diversos terpens.
És parcialment soluble en alcohol, en acetona, en àcid acètic i en èter del petroli, i hom la pot dissoldre completament en benzè, en cloroform, en sulfur de carboni i en essència de trementina És emprada principalment en la fabricació de laques i vernissos
propietat
Filosofia
En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.
Amb relació a l’essència, la propietat propietas o proprium es diferencia del gènere i l’espècie respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes
oli de ginebró
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Líquid que hom obté destil·lant en corrent de vapor d’aigua els fruits —baies— del ginebró.
És incolor, amb una forta olor i un sabor balsàmic i ardent És soluble en l’alcohol, èter i cloroform Conegut també com a essència de ginebró , és emprat, en farmàcia, com a revulsiu, en friccions Hom l’utilitza també per aromatitzar algunes begudes, com la ginebra
democràcia directa
Política
Forma de participació directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques.
El referèndum, per exemple, és una forma de democràcia directa Rousseau afirmava que la sobirania no podia ésser representada i pensava que la política havia d’ésser l’emanació directa de la voluntat popular, ja que creia que tota forma de representació desvirtuava l’essència de la democràcia
herbacol

Herbacols
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Flòsculs del card.
És emprada tradicionalment per a quallar la llet per a fer formatge o mató Per fer servir l’herbacol com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l’essència i és aquesta aigua la que s’aboca sobre la llet
licor
Farmàcia
Química
Dissolució en una proporció determinada de substàncies medicinals o de reactius químics en un solvent, generalment aquós.
Sovint reben diversos noms, com licor de Fehling , de Schweitzer , etc En farmàcia són coneguts el licor amoniacal anisat amoníac, alcohol i essència d’anís, el de Hoffmann èter i alcohol, el de Fowler arsenat potàssic i aigua i el de Van Swieten clorur mercúric, alcohol i aigua
romaní
Flors i fulles de romaní
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Farmàcia
Arbust perennifoli de la família de les labiades, de 50 a 150 cm d’alt, molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, de flors blavoses, aplegades en petits ramells axil·lars, i de fruits en tetraqueni.
Es fa en brolles i en llocs secs de la regió mediterrània És conreat també com a ornamental i per a l’obtenció d’essència És una planta remeiera amb virtuts vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques, colagogues, etc Pel seu contingut en olis essencials, les summitats dessecades són emprades com a condiment
dharmakāya
Budisme
Cos suprem de rectitud, justícia i veritat que el budisme mahāyāna assigna al Buda dintre l’esquema doctrinal dels ‘‘tres cossos del Senyor’’ (trikāya).
Malgrat representar l’essència de l’univers, té alhora un caràcter netament personal i se li adscriuen mèrits i poders innombrables En tant que dharmakāya , el Buda “realitza”, d’una banda, la seva identitat amb l’absolut dharmatā, śunyatā , i de l’altra, la seva unitat samatā amb tots els éssers
cànon emfitèutic
Dret administratiu
Pagament periòdic, generalment anual, d’una quantitat en metàl·lic, o en caps de bestiar (sovint aviram), o bé en fruits determinats o part alíquota de fruits, o mixt de diners i productes, que el censatari fa al censualista en reconeixement del dret senyorial.
En certes ocasions la pensió consisteix en un vas o tassa d’aigua, car el caràcter de la prestació és reverencial i de reconeixement de senyoria més que no pas econòmic La pensió ha estat considerada d’essència en l’emfiteusi, be que subsisteixen dominis sense prestació de cànon, però hom no en pot constituir de nous
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina