Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
fotometria de flama
Química
Mètode quantitatiu basat en la mesura de la intensitat de la radiació emesa per l’element a determinar quan és excitat dins una flama, intensitat relacionada amb la concentració d’aquest element en la solució problema.
Aquesta és aspirada pel corrent gasós i és introduïda com a aerosol a la flama La radiació emesa és dirigida a una cèllula fotoelèctrica a través de filtres òptics que n'eliminen els components deguts a altres elements En les flames ordinàries de gas de ciutat o d’acetilè hom assoleix temperatures 1 700-3 000°C que permeten d’analitzar només els elements químics més fàcilment excitables, com els alcalins i els alcalinoterris en flames més calentes, com la de cianogen en oxigen, el camp d’aplicació és més extens Aquest mètode és subjecte a moltes influències poca estabilitat de la flama,…
art nassarita
Art
Art desenvolupat al regne de Granada durant el regnat de la dinastia nassarita (segles XIV-XV).
És un art d’un total predomini de la decoració Els elements sustentants de l’arquitectura són gairebé nuls, les columnes són extremament esveltes i els falsos arcs de guixeries no són sinó una armadura de fusta d’altra banda, cobreixen els sostres falses voltes de mocàrabs La decoració interior fou molt rica, de rajoles de vistosos colors, amb predomini dels blaus i els vermells, i inscripcions de caràcters cúfics L’arquitectura nassarita reeixí com poques a arribar a una perfecta unió amb la natura, més ben dit, amb la jardineria, cosa que hom pot veure en els dos monuments…
Ahmed H. Zewail
Química
Químic d’origen egipci, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Alexandria i es doctorà el 1974 a la Universitat de Pennsilvània EUA Exercí com a professor a la Universitat de Berkeley Califòrnia i després s’incorporà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech Rebé el premi Nobel de química l’any 1999 per les seves aportacions a l’estudi dels mecanismes de les reaccions químiques Zewail mostrà que és possible, amb tècniques ràpides de làser, mostrar com es mouen els àtoms en una molècula durant una reacció química Utilitzant dispositius que donen impulsos de llum làser d’una durada extremament curta, de…
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
Nègueb
Vista de la regió de Nègueb des de Mizpé Ramon
© Fototeca.cat
Vasta regió desèrtica del sud d’Israel, que ocupa quasi la meitat del país.
De forma triangular, limita a l’E amb Jordània i a l’W amb la península del Sinaí l’extrem S, on hi ha el port d’Elat, és banyat pel golf d’'Aqaba És extremament sec, amb precipitacions inferiors a 200 mm anuals al sud de Beer Sheva i un mínim de 20-30 mm anuals a Elat La revaloració del Nègueb, iniciada el 1948, constitueix una empresa espectacular —sobretot a la regió de Beer Sheva i a la part occidental, cobertes de loess fèrtils—, car l’aigua portada per canalitzacions des del nord ha permès de fer productives les terres desèrtiques, on actualment hom duu a terme una agricultura intensiva…
hikikomori
Sociologia
Fenomen pel qual alguns adolescents i adults joves, aclaparats per múltiples impactes com la competitivitat, la pressió i el fortíssim nivell d’exigència de la societat actual, se senten incapaços de respondre a les expectatives que s’esperen d’ells i reaccionen amb un aïllament social extrem.
El terme, d’origen japonès, significa ‘aïllament’, ‘apartar-se’’ o ‘’restar reclòs’ i s’utilitza igualment per a designar els mateixos adolescents i joves Els hikikomori refusen abandonar la casa dels seus pares i pot ser que es tanquin en una habitació durant mesos o fins i tot anys Segons algunes estimacions, podria haver-hi un milió d’hikikomori al Japó La majoria d’ells són homes, i molts són també fills primogènits Tenen una tendència a l’obesitat, condicionada per hàbits extremament sedentaris, i addicció a l’ordinador, als videojocs i a la televisió Igualment, s’observa que la manca de…
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne…
Yves Klein
Pintura
Escultura
Pintor i escultor francès.
Fill de pintors, es formà a Niça i a París La seva obra fou breu però intensa, i la complementà amb exhibicions d’alt risc salts mortals, autolesions, etc, juntament amb la pràctica del judo Les seves primeres produccions foren sèries monocromes de taronges, grocs, verds, i posteriorment se centrà en tres colors el rosa, l’or i sobretot un blau extremament intens que fou conegut com a International Klein Blue IKB, amb el qual recobrí tot tipus d’objectes i relleus A partir del 1960 formà part del grup francès nouveaux réalistes i realitzà les primeres anthropométries Creà també…
Giovanni Pisano
Trona de la catedral de Pisa (1302-10), de Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor ascètic de l’època…
Christoph Martin Wieland
Christoph Martin Wieland
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany, fill d’una família de pastors protestants de formació pietista.
Estudià filosofia a Erfurt i dret a Tübingen, fou mestre a Zuric, senador de Biberach i preceptor dels prínceps de Weimar l’any 1772 Després es retirà, i es dedicà exclusivament a la literatura Amic de Goethe i de Herder, inicià la seva obra amb poesia de caràcter pietista, però es decantà aviat cap a un estil que recorda el de la cultura francesa de la Illustració i el rococó tardà Escriptor de prosa extremament elegant, fou autor d’obres èpiques on plasma el seu ideal de l’home, que s’apropa al de l’ideal classicista Geschichte des Agathon ‘Història d’Agató’, 1766, Musarion…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina