Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Poblat de Vilaclara (Castellfollit del Boix)
Planta d’aquest assentament rural, datat al segle VII J Enrich En el decurs dels anys 1989, 1990 i 1991, fou excavat, en el terme municipal de Castellfollit del Boix Bages, un assentament rural de l’antiguitat tardana, en un indret denominat Vilaclara Es localitza en el límit de les comarques del Bages i de l’Anoia, a peu d’un camí antic molt transitat Resta envoltat de planes fèrtils, en una zona caracteritzada per un poblament continu des del neolític mitjà fins als nostres dies A la planta general hi podem distingir tres grans àrees, amb habitacions o dependències cobertes a la part…
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…
Altres tipologies de forja
Art gòtic
Creu de terme procedent de Santa Maria de Lluçà Les creus de terme també anomenades peirons o pedrons eren creus de ferro o de pedra posades sobre un pilar on els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites ©Museu Episcopal de Vic, núm inv 511 – JMDíaz Les creus de terme El Museu Cau Ferrat de Sitges i el Museu Episcopal de Vic conserven un conjunt de creus de terme considerades d’època baixmedieval Totes les peces contenen escenes narratives mitjançant petites figures aplicades a la creu, la qual actua com a superfície de representació i suport de…
Camarles
Camarles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, a l’extrem nord-occidental del delta.
Situació i presentació El municipi de Camarles, de 25,16 km 2 d’extensió, fou creat el 1978 per la segregació del terme del poble de Camarles, fins aleshores integrat en el gran municipi de Tortosa Marca el límit NE del terme el torrent de la Fullola, o de Camarles amb el terme del Perelló el SE, la Sèquia Sanitària amb la partida de Jesús i Maria de Deltebre el SW, el barranc del Mas Roig amb el terme de l’Aldea, i el NW, la Carretera Vella de Tortosa al Perelló amb el terme de Tortosa A més de Camarles, cap de municipi, el terme comprèn les caseries del Lligallo del Roig i el Lligallo del…
De la vela al vapor
Vapor General Armero, SFarriols, sd MMB El darrer terç del segle XVIII representà l’inici d’una nova etapa per a la navegació, esperonada pel desenvolupament de les relacions comercials amb Amèrica Això és particularment palès en el cas de Catalunya En efecte, la fixació de contactes amb els mercats colonials de la Península Cadis i Gibraltar, essencialment facilità l’avenç d’una flota adreçada a connectar els mercats català i ultramarí, la qual cosa incrementà notablement els efectius navals Les dades són clares segons Josep Maria Delgado, al voltant del 1765 la flota catalana era composta…
El govern urbà i la producció gremial
Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…
Sant Pere del Grau (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la capella avui molt modificada i amb importants elements construïts modernament M Catalán L’església de Sant Pere del Grau, anomenada també Sant Pere de Torroella, es troba situada dalt un petit turó vora la casa del Grau de Torroella, a la part de tramuntana del poble de Prats de Lluçanès, bé que en terme de Lluçà Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 19,2 —y 62,6 31 TDG 192626 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Gironella Després de passar Prats de Lluçanès i a 100 m del camp de futbol d’aquesta població…
la Fatarella
La vila de la Fatarella amb el campanar de l’església parroquial de Sant Andreu al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la depressió morfològica de l’Ebre, accidentat al N i al NW per la serra de la Fatarella (550 m alt.), que separa la comarca de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Fatarella, de 56,52 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Ribera d’Ebre Limita amb els termes de Riba-roja d’Ebre N, Flix en un punt, al NE, marcat pel cim de les Roques d’en Benet o Montserrat, de 546 m, Ascó E i Móra d’Ebre SE, al sector de les Camposines, tots de la Ribera d’Ebre, i amb els de la Terra Alta de Corbera d’Ebre S i Vilalba dels Arcs SW i W El sector principal és el septentrional i és accidentat pels vessants N i W de les muntanyes de la Fatarella 562 m d’altitud a l’extrem de llevant del terme, que…
vitrall

Vitrall
© Fototeca.cat-Corel
Art
Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…
El Culip IV i el comerç marítim a l'Empordà
Excavació del vaixell Culip IV, Cadaqués, 1984-88 CASC El 1984, durant els treballs de realització de la carta arqueològica submarina del cap de Creus, es van localitzar a cala Culip Cadaqués, Alt Empordà les restes d'un vaixell que s'havia enfonsat cap a l'any 75 dC, en època de l'emperador Vespasià Aquesta embarcació, que es va batejar amb el nom de Culip IV, no havia estat alterada per l'home gràcies al fet que, en enfonsar-se, el vaixell va quedar dipositat al fons marí sobre un prat de posidònia oceànica, una planta que, en créixer, va anar cobrint i protegint el jaciment arqueològic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina