Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Antoni Vidal i Ferrando

Antoni Vidal i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i collabora en diversos mitjans de comunicació, com Diari de Balears , Lletra de Canvi , El Mirall i Lluc La seva obra literària, lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic En poesia ha publicat El brell dels jorns 1986, premi Ausiàs Marc de Gandia 1985, Racó de n’Aulet 1986, premi Ciutat de Palma 1985, A l’alba lila dels alocs 1988, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, Getsemaní 1989, Els…
,
La Ferreria i Construccions de Joan Torras i Guardiola
El cas de Joan Torras i Guardiola 1827-1910 és força excepcional un arquitecte que crea un taller de construccions metàlliques i acaba convertit en un fabricant d’acer Joan Torras, arquitecte Joan Torras i Guardiola, un arquitecte que creà un taller de construccions metàlliques i acabà convertit en fabricant d’acer Joan Torras nasqué a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona, l’any 1827, fill d’un forner d’aquella població Començà estudis a la classe d’arquitectura de l’Escola de la Llotja, organitzats per la Junta de Comerç de Barcelona Els hagué de continuar a Madrid, perquè a Barcelona…
desperta ferro!
Història
Crit de guerra que proferien els almogàvers abans d’entrar en batalla, alhora que ferien de grans cops les pedres amb els ferros de les llances.
Santa Eulàlia de les Cases de Posada (Navès)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Eulàlia havia format part de l’antiga contrada i batllia de Castelló És emplaçada al despoblat de Cases de Posada, en una plana a mà esquerra del riu Cardener al costat nord-occidental del municipi de Navès, prop de la rasa de les Cases Mapa 292M781 Situació 31TCG843631 Recorreguts 9 km de la carretera de Solsona a Berga, hom troba un trencall, a mà esquerra, que arriba al coll d’Arques, on es trifurca Una vegada en aquell indret, cal seguir la pista del mig, que mena a Sant Llorenç de Morunys A 5 km del coll d’Arques hi ha un trencall, a mà esquerra,…
Sant Esteve de Vila-ramó (Gaià)
Art romànic
Situació Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme Long 1°55’49” - Lat 41°56’52” S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània…
La Ferreria de Sant Josep, a Sitges i a Sants (1871-1890)
La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –agost del 1871…
Sineu
Sineu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca situat en es Pla.
Situat en es Pla, s’eleva lleugerament a migjorn 206 m alt al puig de Reig, 255 m al de Sant Onofre, al límit amb Sant Joan de Sineu El 1982 la superfície explotada era de 3576 ha el 74,5% del total de les quals hom conreava 2834 ha Predominen els cereals 1790 ha i els fruiters 1035 ha ametllers, figueres i garrofers La ramaderia comprèn 196 caps de bestiar boví, 692 d’oví i 570 de porquí La terra és explotada en el 62,6% pels mateixos propietaris, el 9,4% ho és en règim d’arrendament i el 28% en el de parceria La vila té una bona tradició menestral catifes a mà, ferros forjats,…
cullera
Pesca
Estri de pescar que consisteix en un mànec llarg de fusta a l’extrem del qual hi ha dos ferros formant forca i que sostenen una bossa de xarxa.
La cullera serveix per a pescar peix menut dins dels ports, des d’una embarcació o des de les roques
Els monuments romànics del Vallespir
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Vallespir anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre l’arquitectura civil i militar del Vallespir en l’època estudiada en aquesta obra, cal tenir present tres aspectes importants en primer lloc, que aquesta comarca, com diu el seu nom, és bàsicament una vall en segon lloc, el pes que hi tingué —com en moltes altres contrades— la feudalització de la societat, i en tercer lloc, el fet que durant un cert temps fou terra de frontera Les terres que formen l’actual comarca del Vallespir ja en època…
Foneria i forja
Les arts dels metalls durant el període modernista són, encara, molt poc conegudes El primer estudi que se n’ocupà fou El arte modernista catalán , d’Alexandre Cirici 1951 que serví de base als escrits posteriors Trenta anys després, Núria de Dalmases i Antonio José Pitarch dedicaren un apartat específic als metalls, dins de l’obra Arte e industria en España 1774-1907 1982, on van donar a conèixer abundants dades inèdites derivades d’una intensa recerca documental Aquests darrers anys, amb motiu d’exposicions sobre el Modernisme i les arts decoratives, han vist la llum una sèrie de treballs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina