Resultats de la cerca
Es mostren 411 resultats
vall de Llosars
Una de les capçaleres de la vall Hiverna (Ribagorça), a la qual aflueix per la dreta.
S'origina de la fosa de la glacera de Llosars , al vessant meridional de l’Aneto L’erosió remuntant de la conca de recepció de l' estany de Llosars 2493 m alt ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al SE per la cresta de Llosars , entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars El barranc de Llosars , però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars 2250 m alt, entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars El principal immissari a l’estany procedeix de l' estany petit de Llosars
Sil
Riu
Riu de Galícia, afluent principal del Miño (228 km).
Neix a Cueto Albo, prop del port de Somiedo, a La Babia, en terreny lleonès En direcció S s’encaixa a la Sierra de Gistreo i entra a la depressió de Ponferrada En direcció W entra a Galícia i desguassa al Miño per Penalva, poc abans d’Ourense Porta uns 150 m 3 , per una conca vessant de 8 558 km 2 , o sia una abundància de 17,5 l/s/km 2 , que és, doncs, molt alta De règim pluvionival oceànic acusa sensiblement la fosa de neu de la capçalera, és d’una regularitat remarcable Està molt equipat per a la producció d’energia més d’un milió de kW
Steinway
Música
Marca de pianos nord-americana, fundada a Nova York el 1853 amb el nom Steinway & Sons per una família d’emigrants alemanys, que adaptaren amb aquesta forma el seu cognom originari Steinweg.
Es collocà immediatament al capdavant de la tecnologia americana, adoptant el bastiment d’una sola peça de fosa i essent la primera a introduir el creuament de cordes al piano de cua En molt pocs anys assolí un gran prestigi internacional, gràcies a la seva estratègia empresarial i a l’èxit de la seva presentació europea en les exposicions universals del 1862 Londres i el 1867 París El 1880 obrí una altra factoria a Hamburg i des d’aleshores domina el mercat internacional, especialment en l’àmbit dels grans instruments de concert, per la gran qualitat del seu so i la precisió…
El profeta
Escultura de Pau Gargallo (1933), de 2,35 m d’alçària.
Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista És la seva obra principal, en què treballà tota la vida en resten dibuixos previs molt primerencs 1904, i el 1926 féu l’important Cap de profeta , que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de…
Antonio Ginesi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis,…
Shang
Dinastia xinesa, anomenada també Yin, que regnà, segons la cronologia tradicional xinesa, del ~1766 aC al ~1123 aC, o, segons una altra cronologia, del ~1558 aC al ~1050 aC.
La seva capital Ngan-yang, al N de l’actual província de Henan, tingué un gran paper vers el s XII aC, i fou estudiada arqueològicament al començament del s XX Els Shang regnaren sobre una confederació de ciutats estat amb una triple estructura social formada pel rei, els funcionaris i el poble Adoraven la terra i altres divinitats naturals, a les quals oferien sacrificis humans Bé que la font principal de riquesa fou l’agricultura, la societat Shang fou prou rica per a suportar una estructura social diversificada La fosa del coure fou altament desenvolupada i fou descobert un…
Les ferreries
Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni…
l’Arieja
Riu
Riu d’Occitània, País de Foix, afluent de la Garona per la dreta (170 km).
Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3 000 m 3 /seg a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina