Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…
repoblament
Història
Moviment de població tendent a poblar i colonitzar territoris despoblats o amb feble densitat de població.
A l’edat mitjana, a mesura que els regnes cristians duien a terme la Reconquesta militar de la península Ibèrica, hagueren de repoblar les zones conquerides, per tal d’assegurar-ne la defensa i l’explotació agrícola i ramadera En els regnes occidentals es feu inicialment mitjançant la presura , que correspon a l’aprisió utilitzada en els regnes orientals El repoblament de Galícia, vall del Duero i alt Ebre segle VIII-X fou obra d’homes lliures i de monestirs benedictins A vegades el rei dirigia l’empresa repobladora en altres casos es limitava a ratificar ocupacions espontànies Mentre a…
Castre d’Enclar (Andorra)
Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de ceràmica de…
Elna

Vista exterior de la catedral d’Elna
© Ajuntament d’Elna
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, a la riba esquerra del Tec.
El sector central del terme és format per turons pliocènics d’argila, mentre que la resta comprèn terres alluvials quaternàries, fèrtils, ben regades per una xarxa de recs i agulles que distribueixen l’aigua derivada del Tec la vinya i els vergers d’albercoquers predominen als aspres, i l’horta i els presseguers als baixos Hom conrea bona part del terme La propietat de la terra és força repartida, i aquest fet ha afavorit el cooperativisme Elna és un centre comercial molt actiu El desenvolupament de Perpinyà i el turisme de la costa poden repercutir en el futur d’Elna, que sembla que de…
música de Bielorússia
Música
Música desenvolupada a Bielorússia.
Música culta Territori històricament disputat per russos, polonesos i lituans, des del segle XVIII el país restà sota el domini de Moscou, que hi imposà una intensa política de russificació i dificultà, o fins i tot perseguí, les manifestacions de la cultura bielorussa, amb la qual, no obstant això, Rússia comparteix l’heretatge eslau A Bielorússia, les primeres representacions operístiques daten dels anys trenta del segle XIX i tingueren lloc a Minsk, la capital El repertori era format per òperes italianes, germàniques i russes Després de la creació de la República Socialista…
publicacions musicals
Música
Publicacions periodístiques que tracten de manera específica i exclusiva, o gairebé, de la música.
En essència es distingeixen de les altres només per la seva dedicació específica a la temàtica musical, entesa aquesta en tota la seva varietat, com per exemple música culta, música popular, música ètnica, jazz , pop, música antiga o música religiosa També s’hi inclouen temes relacionats amb la investigació -musicologia i historiografia musical- i qüestions de caràcter pedagògic Hi ha, o hi ha hagut, publicacions dedicades de manera molt explícita a determinats corrents estètics musicals i també a una figura concreta o a la tendència iniciada per aquesta figura N’hi ha hagut de dedicades a…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de…
Rin

El Rin al seu pas per la ciutat alemanya de Colònia
© Corel / Fototeca.cat
El major dels rius de l’Europa pròpiament occidental.
Nascut a Suïssa, és fronterer amb Àustria, Alemanya i França passa per Alemanya i, finalment, travessa els Països Baixos, on desguassa a la mar del Nord Té 1232 km de llarg, 196300 km 2 de conca i un cabal final d’uns 2250 m 3 /s de mitjana i 11 l/s/km 2 S'origina al llac Toma, a 2344 m d’altitud, al peu del Mont Badus, prop del pas de l’Oberalp, amb el nom de Vorderrhein Dins els Alps s’orienta al NE i rep el Hinterrhein, que ve dels Alps Rètics així, a Felsberg porta ja 126 m 3 /s 38,8 l/s/km 2 d’un règim nivoglacial de transició, amb màxim de juny i mínim profund d’hivern per retenció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina