Resultats de la cerca
Es mostren 2205 resultats
Al Tall
El grup Al Tall
© AVUI
Música
Grup de música tradicional i cançó creat el 1975 al País Valencià.
Els seus fundadors foren Manuel Manolo Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023, Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos, Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una…
,
distinció cultural
Sociologia
Diferenciació per sobre del comú d’una persona o un grup de persones pel fet de seguir amb gran dignitat les formes i els models de conducta arquetípics vigents dins el seu grup social.
Històricament, la classe burgesa ha pretès distingir-se culturalment mitjançant uns models de comportament cultural d’origen aristocràtic Pierre Bourdieu 1979 considera que els gustos habitus i les formes de comportament extern, que marquen un determinat estil de vida, són o poden ser un bon indicador per a situar les persones en el grup social de procedència
bilingüisme
Sociologia
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria…
llinatge
Antropologia
Grup de persones que formen una unitat social pel fet de poder remuntar el seu origen a un mateix avantpassat comú conegut.
Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres exogàmia, encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa i després, l’antropologia cultural nord-americana des dels anys quaranta fins als seixanta Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup d’agnats,…
relacions humanes
Psicologia
Sociologia
Interaccions i lligams mutus existents en tot grup social, i més particularment entre els membres del personal d’una empresa, d’una entitat comercial, etc.
Els caps i els quadres directius d’aquestes procuren de controlar per tal d’afavorir un millor clima laboral i d’aconseguir un màxim d’eficàcia en l’acompliment de les tasques proposades L’estudi del control i la millora de les relacions humanes en l’àmbit laboral començà amb les experiències de psicologia social fetes per EMayo del 1927 al 1932 en les fàbriques de la Western Electric a Hawthorne, als EUA, i amb l’aplicació de les investigacions sobre dinàmica de grup una particular contribució hi aportaren, així mateix, les investigacions sociomètriques de Moreno La…
tercer estat
Història
Nom donat, en l’estructura estamental de l’Antic Règim, al grup social que formava el conjunt de les forces productives, integrat per la burgesia, les classes populars urbanes i els camperols lliures.
La coherència del grup provenia de l’oposició comuna als privilegis dels eclesiàstics primer estat i dels nobles segon estat L’hegemonia corresponia a la burgesia, que lluitava per aconseguir un poder polític d’acord amb la seva potencialitat econòmica El procés és ben visible a l’Anglaterra del s XVII i a la França del final del s XVIII, amb l’aportació teòrica de Sièyes Qu'est-ce que le Tiers État, 1789 L’accés de la burgesia al poder burgesia rompé la cohesió del grup i, juntament amb el desenvolupament de la Revolució Industrial, donà pas a un nou tipus d’estructura social, de caràcter…
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
Esport general
Política
Entitat social i política fundada a Barcelona (1903) per un grup de dependents de comerç i d’oficines de tendència catalanista, coneguda popularment per la seva sigla CADCI.
Fou inscrita com a “obrera”, sobretot per evitar imposts Admetia socis protectors comerciants o industrials per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren en català La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista El CADCI participava en tots els actes patriòtics, cívics i esportius El 1905 creà la Secció Especial d’Esports i Excursions Des del 1906 disposà d’un frontó i un gimnàs on practicà esgrima, gimnàstica, jujutsu, lluita grecoromana i boxa, amb Ramon Larruy com a entrenador També organitzà activitats de…
,
Mercè Sala i Schnorkowski

Mercè Sala i Schnorkowski
© Miquel González/Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
Economia
Política
Economista i política.
Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de…
Els Joglars
Una escena de l’espectacle Laetius pel grup Els Joglars
© Fototeca.cat
Teatre
Grup teatral creat el 1962, format inicialment per Carlota Soldevila, Albert Boadella i Anton Font en el si del grup Arlequí del departament de pantomima de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).
En prohibir-se el 1963 l’ADB per ordre governativa, s’integrà com a secció al Cercle Artístic de Sant Lluc Els primers anys 1965-66 representaren espectacles de mímica del francès Marcel Marceau , el seu primer gran mestre Influïts també per Italo Riccardi i altres mims estrangers, assoliren aviat un alt nivell artístic i presentaren amb força èxit diversos programes de mímica Aviat s’hi incorporaren Montserrat Torres i Glòria Rognoni retirada per accident el 1975 El 1967 crearen el centre Estudis Nous, que impartia docència teatral Sota la direcció d’Albert Boadella, el qual li donà un…
,
aristocràcia
Història
Política
Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, poder econòmic, o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina