Resultats de la cerca

És un sòlid que es fon a 22°C, bull a 124°C i és soluble en l’aigua i l’alcohol Presenta caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques Fou sintetitzada el 1900 per Sigmund Gabriel Un gran nombre de derivats de la pirimidina anomenats bases pirimidíniques pirimidínic són de gran importància biològica i formen part dels àcids nucleics nucleic, dels quals són obtinguts per hidròlisi total

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 25 = +6,4° en aigua i un punt isoelèctric de 6,0, que es fonen amb descomposició a 315°C tub tancat Hom l’obté per hidròlisi de proteïnes o per reacció amb amoníac de l’àcid 2-cloro-3-metilbutanoic És emprat en medicina i com a complement de la nutrició

Hom l’obté per reaccions de cloració a partir de l’etilè Gaudeix d’una gran estabilitat química i és resistent a la hidròlisi àcida Presenta la més baixa toxicitat d’entre els solvents clorats i té una extensa aplicació com a dissolvent industrial A més, és emprat com a vermífug, nematicida i com a mitjà per a la transmissió de la calor També és anomenat percloroetilè

És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable

Tant aquest àcid com el seu anhídrid són emprats com a dienòfils en la reacció de Diels-Alder Per calefacció en dissolució aquosa es transforma en l’isòmer trans- anomenat àcid fumàric, termodinàmicament més estable Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid, el qual prové de l’oxidació catalítica del benzè a 400°C en presència de pentòxid de vanadi com a catalitzador

Hom l’obté mitjançant la reacció 6HF + SiO 2 →H 2 SiF 6 + 2H 2 O o per hidròlisi aquosa del SiF 4 en fase de vapor es dissocia en els seus components H 2 SiF 6 ⇋HF 2 + SiF 4 Amb els metalls forma fluorosilicats, segons la reacció Zn + H 2 SiF 6 →ZnSiF 6 + H 2 ↑ És emprat com a agent esterilitzador

Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP

Consta de tres cadenes unides per enllaços disulfur La seva estructura ha estat determinada mitjançant raigs X En el centre actiu participen una resta d’histidina, de serina i, probablement, d’àcid aspàric Té propietats antiinflamatòries i antiedematoses

La seva forma natural és la 2 S , 3 R , que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 2 5 = -28,3° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 255-257°C Hom l’obté per hidròlisi de la caseïna, i té aplicació com a complement alimentari i en la recerca bioquímica