Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Les psoràcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a causa de la…
conidi
Biologia
Cèl·lula reproductora immòbil, esfèrica o ovalada, que es forma aïlladament o en cadena a les extremitats d’algunes hifes del miceli dels actinomicets.
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
estroma
Botànica
Massa compacta formada per l’aglomeració d’hifes, freqüent en els ascomicets i els basidiomicets, sobre la qual es formen espores o esporocarps.
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
hipoteci
Micologia
En els líquens, capa d’hifes procedents de la medul·la i que forma la base sobre la qual s’erigeix l’himeni dels apotecis.
La part perifèrica forma la vora del disc o parateci
Les cortinariàcies
Es tracta d’una família molt extensa, que agrupa la major part de les agaricals amb esporada de color ferruginós, bru argila, ocre viu o bru ocre, que tenen en comú amb el gènere tipus, Cortinarius , el fet de presentar un vel parcial el que protegeix les làmines semblant a una teranyina, que s’anomena cortina i que, en alguns casos, tan sols és apreciable en els primers moments del desenvolupament Altres característiques comunes són les espores amb paret complexa, sovint ornamentades, binucleades i generalment sense porus germinatiu, les làmines típicament adnades i amb trama regular, i les…
prosoplectènquima
Micologia
Fals teixit plectenquimàtic propi dels fongs superiors i dels líquens, format per una agregació d’hifes allargades, de parets gruixudes i d’escàs contingut cel·lular.
dicari
Botànica
Disposició que adopten en juxtaposar-se els dos nuclis dels gàmetes després de la plasmogàmia en les hifes dels micelis dels ascomicets i els basidiomicets
.
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…