Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
cantarel·làcies
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs que poden arribar a semblar làmines obtuses i bifurcades, sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut.
Viuen principalment a terra
himenomicets
Botànica
Grup de basidiomicets de la subclasse de les holobasidiomicètides caracteritzats per la presència d’un himeni lliure i extern i perquè els basidis normalment són claviformes, tenen quatre basidiòspores sobre esterigmes apicals i es formen a partir d’un miceli.
Hi pertanyen el grup dels afilloforats i els ordres de les agaricals, de les asterosporals i de les boletals
rossinyol
Rossinyols
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les cantarel·làcies, de 4 a 10 cm d’alt, en forma d’embut, amb l’himeni disposat en plecs semblants a làmines; és d’un groc de rovell d’ou, i amb una olor com d’albercoc.
Creix en boscs i pastures, especialment sobre sòls àcids És un dels bolets mengívols més apreciats, que té, a més, l’avantatge de no cucar-se
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos,…
Els gasteromicets: estrelletes, pets de llop, ous del diable i afins
Caràcters morfològics bàsics dels gasteromicets A Morfologia d’un gasteromicet, en secció  Lycoperdon piriforme , i detall d’una secció del peridi i la gleba  A’  i, encara més ampliat, d’una porció de la gleba  A" , mostrant els basidis, les hites i el capillici B Formes bàsiques de construcció de la gleba B 1 plectobasidial, B 2 himenoloculada, B 3 himenial Hom hi ha indicat 1 peridi, 2 gleba part fèrtil, 3 columella, 4 subgleba, 5 cordó miceliar, 6 himeni, 7 endoperidi, 8 exoperidi, 9 filament del capillici Biopunt, a partir de J Webster i J A Burnett Sota aquest nom reunim un grup…
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride  Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol  Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…
Les boletals
Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies  Paxillaceae  i les gomfidiàcies  Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies  Boletaceae  i les estrobilomicetàcies  Strobylomycetaceae…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…
Els fongs lisotròfics: el tipus d’organització fong
Els fongs lisotròfics el tipus d’organització fong Els fongs lisotròfics poden originar, per simple combinació d’hifes especialitzades, aparells fructífers molt especialitzats En aquesta visió parcial d’un cos fructífer basidiocarp jove d’un cortinari  Cortinarius purpurascens , veiem la carn del barret i del peu, i les làmines on hi ha l’himeni fèrtil les hifes hi estan massa juntes per a ésser visibles En canvi, veiem prou bé les que reuneixen el marge del barret amb el peu, que formen el que hom anomena una cortina Les hifes superiors de la cortina s’han tenyit de bru a causa de les…