Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Cesare Baronio
Historiografia
Cristianisme
Cardenal i historiador italià, dit pròpiament Cesare Barone
.
Superior de l’Oratori de Sant Felip Neri 1593 i confessor pontifici 1594, mogué el papa a acceptar l’adhesió al catolicisme d’Enric de Navarra Enric IV de França Cardenal des del 1596, en el conclave del 1605 Felip III de Castella féu ús contra ell del dret d’exclusiva en represàlia pel seu llibre Tractatus de monarchia Siciliae , considerat contrari a les regalies dels regnes hispànics La seva obra principal són els 12 volums dels Annales ecclesiastici Roma, 1588-1607, continuada per diversos autors, que assolí vint-i-una reedicions completes escrita en to apologètic com a…
Manuel Cubedo i Alicart
Música
Guitarrista.
Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol , tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra 1956 Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega 1966, del qual fou també president del jurat Autor de la banda sonora de la pellícula La revolta dels ocells 1982, de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret de viola de mà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’enregistraments d’autors hispànics del Reneixement acompanyant Montserrat Caballé Com a guitarrista acompanyà també, entre d…
Llorenç Pagans i Julià
Llorenç Pagans i Julià , pintat per Edgar Degas
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod, Jules Massenet…
ducató
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada pel rei Carles V a Milà i altres estats europeus, especialment als Països Baixos hispànics.
En són conegudes peces de pes doble, triple, quàdruple i fins i tot quíntuple
Charleroi

Charleroi Bois du Cazier, declarat patrimoni industrial mundial per la Unesco
© WBT / S.Wittenbol
Ciutat
Ciutat de la província de Hainaut, Bèlgica, vora el riu Sambre.
Centre d’una aglomeració urbana de prop de 500000 h, en una rica conca hullera i de mineral de ferro que, des de territori francès, s’estén per tot el Hainaut fins a Lieja Nucli industrial indústria siderúrgica, de productes químics, electromecànica, de material ferroviari, alimentària Es troba a l’extrem meridional del gran eix ABC Anvers-Brusselles-Charleroi Té origen en el petit lloc de Charnoy el 1666 el marquès de Castel Rodrigo hi aixecà una fortalesa, i rebé el nom actual en honor de Carles II de Castella El 1668 passà a França fou fortificat per Vauban, i per la pau de Nimega 1678-79…
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus ‘‘segovià’’ de Carles II.
Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble moneda,…
Fieschi
Llinatge patrici genovès, escindit en nombroses línies (dels Torriglia, dels comtes de Savignone, dels de Lavagna, etc), que té per estirp coneguda Ugo, dit Fliscus (s. XII-XIII), el qual li donà el nom.
El 1243 Sinibaldo dei Fieschi fou elegit papa Innocenci IV , la qual cosa portà els seus a deixar el partit gibellí, i el 1276 ho fou també, amb el nom d' Adrià V , el seu nebot Ottobono dei Fieschi , creat cardenal per ell El 1295 els Fieschi foren exiliats temporalment de Gènova i exclosos de l’exèrcit i del poder, la qual cosa inicià llur esfondrament tingueren, però, un moment d’esplendor des de la segona meitat del s XV fins al 1547, any que Gian Luigi dei Fieschi , el Jove , comandà la famosa conjura contra els Doria i els hispànics per posar Gènova sota la protecció de…
Caltanissetta
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia.
És centre comercial d’una àrea agrícola i minera explotacions de sofre, sal i guix Entre els seus edificis destaquen el palau Montcada iniciat el 1635 i la catedral s XVI-XVII, barrocs Fidel a la dinastia dels Àustria hispànics, el 1718 s’oposà aferrissadament a les tropes de Vittorio Amedeo II El comtat de Caltanissetta fou concedit pels reis del Casal de Barcelona a Corrado Lancia o al seu fill Pietro A la primera meitat del s XIV passà a Joan, marquès de Randazzo, fill natural del rei Frederic II, i el 1361 l’usurpà Guillem de Peralta el 1405 tornà a la corona i fou donat a…
tractat de Rijswijk
Història
Pau signada els dies 20 de setembre i 30 d’octubre de 1697 a Rijswijk, que posava fi a la guerra de la lliga d'Augsburg, entre els països que la formaven i Lluís XIV de França.
Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’havien defensat…
Antoni Capdevila i Gili
Biologia
Història
Medicina
Metge, naturalista i erudit.
Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina