Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare El 1977 fou premiat en el concurs Incontri Chitaristici di Gargano Ha collaborat estretament amb Teresa Berganza, i també amb el conjunt Hespèrion XX Ha participat en nombrosos concerts per Europa, Amèrica i Àsia, i ha impartit cursos en universitats i conservatoris d’arreu del món És el fundador de l’Ensemble La Romanesca 1990 i d’Orphénica Lyra, grups especialitzats en la interpretació de música renaixentista i barroca hispànica amb instruments històrics També fundà, amb el seu germà Emilio, el segell discogràfic Glossa Music, amb el qual ha…

Un dels millors guitarristes del jazz modern, es donà a conèixer al grup de l’organista Jack McDuff 1962-65 Després formà el seu propi trio i gravà com a acompanyant amb Herbie Hancock i Miles Davis, entre d’altres El 1966 començà a cantar en alguns dels seus discos i, els anys setanta, la seva expressiva veu de tenor era tan coneguda com el seu brillant estil de guitarra En algunes peces combina ambdós talents, en cantar en scat i tocar les seves línies improvisades a l’uníson A partir d’aleshores fou un dels artistes de jazz més venuts El 1976 es vengueren més d’un milió de còpies del seu…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…

Filla d’un intèrpret de carilló, estudià cant amb C van Rennes i C van Zanten i debutà el 1921 amb un concert a la ciutat holandesa d’Assendelft El 1925 cantà al Concertgebouw d’Amsterdam Centrà la seva carrera exclusivament en el concert oratori, lied i es convertí en una intèrpret de referència de compositors com JS Bach, L van Beethoven i G Mahler Actuà amb èxit en sales de concerts de França, Holanda, Bèlgica i Anglaterra, tot i desenvolupar la seva activitat d’una manera gairebé exclusiva als Països Baixos El 1939 intervingué, a Schwetzingen, en el que fou el…

Fou deixeble de N Jommelli i JM Leclair Intèrpret excepcional de la trompa, amb la qual assolí un nivell destacable, reivindicà la capacitat d’aquest instrument com a solista i n’innovà la tècnica interpretativa Formà part de l’orquestra de la cort de Stuttgart fins el 1767, on collaborà com a compositor amb el coreògraf JG Noverre El 1764 actuà com a intèrpret de trompa al Concert Spirituel i el 1767 ingressà en l’orquestra de l’Òpera de París El 1778, a la capital francesa, conegué WA Mozart Treballà com a professor al Conservatori de París i publicà, entre altres…

Estudià cant a Moscou i el 1963 entrà a formar part de la companyia del Teatre Bol’šoj Entre el 1960 i el 1967 guanyà diversos premis a Praga, Mont-real i Bucarest Aviat es distingí com a intèrpret de papers en òperes de compositors russos i també del Fígaro rossinià Després d’una intensa carrera en països eslaus, el 1975 debutà al Covent Garden de Londres com a Renato Un ballo in maschera i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Metropolitan de Nova York com a Alfredo Germont La Traviata Cantà també amb èxit a Viena i a l’Òpera de Wiesbaden, teatre on el 1987…

Estudià al conservatori de Toronto i el 1957, després de diverses actuacions al Canadà, debutà al Covent Garden de Londres amb Un ballo in maschera Un any després cantà en la cèlebre producció de Don Carlo dirigida per Luchino Visconti al mateix teatre, i també en Medea , amb Maria Callas, i actuà a Bayreuth, iniciant així la seva faceta d'intèrpret wagnerià, camp en el qual destacà El 1960 fou Canio I Pagliacci al Metropolitan de Nova York, paper que interpretà molt sovint al llarg dels vint-i-cinc anys següents També fou un gran intèrpret de les òperes de…

Estudià al Conservatori de Màlaga amb MJosé González Debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 1990, i el 1992 cantà El gato montés , de Manuel Penella, amb Plácido Domingo, qui li obrí les portes dels principals escenaris internacionals Amb un repertori centrat en les obres de Verdi i Donizetti, debutà a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres sota la batuta de Riccardo Muti i György Solti Ha estat objecte de diversos reconeixements, com ara el premi al millor intèrpret musical de la ciutat de Màlaga 1995, premi Grammy al millor intèrpret llatí de música…